La intel·ligència i la voluntat de servei de Xavier Vendrell, de Joan Puigcercós i de tants altres va fer possible que ERC hagi tancat les ferides i hagin pogut emergir nous lideratges, tot respectant una gran part dels quadres històrics del partit. El lideratge d'Oriol Junqueras, de Marta Rovira i del seu equip han fet sorgir una nova Esquerra: plural però alhora compacta, sense complexos de dreta-esquerra, situada en el marc de l'esquerra nacional i recuperant el nom i la tradició republicana (així com també els seus continguts).

Des del Col·lectiu Joan Creixell hem reflexionat de manera col·lectiva en una trobada i hem de manifestar que ERC, avui dia, té una gran responsabilitat. Esquerra ha de ser la punta de llança del sobiranisme català però entenent que el partit ha de donar prioritat al sobiranisme de CiU i que alhora s'ha d'obrir a l'entesa amb ICV i ha de trobar ponts i col·laboracions amb una gran part del PSC.

A més, ERC ha de ser comprensiva i no s'ha de posar nerviosa amb la CUP: les Candidatures d'Unitat Popular són importants per a l'estabilitat del país, han de formar part de les nostres institucions i han de participar en el bloc històric que ha de dur Catalunya a la plena sobirania nacional.
Des d'aquest col·lectiu no volem una independència del segles XIX i XX: serà una del segle XXI"
ERC ha de punxar amb arguments contundents la demagògia de l'espanyolisme i l'unionisme, els quals tenen tots els altaveus i proclamen els seus eslògans i estratègies. Això fa que els nostres arguments sobiranistes de vegades quedin diluïts així com també la feblesa i l'acomplexament de molts dels mitjans de comunicació catalans, públics i privats, que haurien de cobrir el missatge sobiranista.

Esquerra prepara, pels propers 6 i 7 de juliol, una conferència nacional a l'Hospitalet de Llobregat. En la trobada el partit provarà de recollir l'estratègia, els continguts i les estructures d'un futur estat català. De ben segur que en els plantejaments socials, culturals, lingüístics i potser també econòmics, sorgiran propostes que podran assolir un gran consens.

Però des d'aquest col·lectiu manifestem el dubte que puguin quedar clars els criteris pel que fa a estructures d'estat: no s'ha de caure en l'estratègia de complaure els sectors marginals de la societat, els quals manquen de sentit d'estat i hi veuen un perill a qualsevol estructura d'estat. Aquests sectors alternatius proposen estructures d'estat febles, utòpiques o pitjor encara: a vegades proposen estructures chavistes.
Un projecte d'estat creïble i potent serà la clau per a què el concert de les nacions ens prengui de manera seriosa"
Superant els tòpics, cal que ens emmirallem en estats que es puguin comparar amb Catalunya, com són Dinamarca, Noruega, Finlàndia, etc. Un projecte d'estat creïble i potent serà la clau per a què el concert de les nacions ens prengui de manera seriosa. Allò que no acceptaran a Europa és un experiment que per a ells pugui ser desestabilitzador.

Des del Col·lectiu Joan Creixell no volem una independència del segle XIX ni del segle XX: la de Catalunya serà una del segle XXI en el marc de l'Europa occiodental i això, agradi o no agradi, té els seus condicionants. Europa necessita nous estats que lluitin i vulguin ser líders d'una Europa unida i potent que defensi els valors humans i socials que el diferencien de la resta del món.