L’adéu de Josu Jon Imaz de la presidència de l’Euskadi Buru Batzar, la cúpula del PNB, preocupa seriament a la Moncloa. Per molt que la premsa afí al govern de Zapatero s’entesti a afirmar que l’estratègia dels nacionalistes bascos en relació a la resolució del conflicte polític d’Euskal Herria no es veurà alterada, és evident que la concertació del discurs del partit que, a partir d’ara i per força, es produirà entre el sector sobiranista d’Egibar i Arzalluz i el sector més autonomista i partidari de l’entesa amb Madrid afectarà al posicionament dels agents que intervenen en el tauler d’escacs.
A la capital espanyola la marxa del líder del PNB que més els ha agradat dels darrers anys també obligarà a canviar actituds. El PSOE vivia amb els nacionalistes bascos una autèntica lluna de mel. Els socialistes treien pit perquè comptaven que, amb independència del que fessin CiU i Esquerra, tenien assegurats fins a final de legislatura els vots del PNB. És cert que, amb Imaz o sense, els inquilins de Sabin Etxea segueixen necessitant, a l’hora, els vots dels socialistes bascos per tirar endavant alguns projectes i els comptes a la cambra basca, però també que la seva actitud canviarà i lliscarà cap a posicionaments molt més exigents.
Els socialistes comptaven que, després de l’acord sobre la liquidació del cupo, ara tindrien un suport acrític en uns pressupostos generals de l’Estat que difícilment sumaran el suport de CiU, ERC i IU-ICV, amb qui Solbes es nega a pactar el total de la inversió en infraestructures a Catalunya que marca l’Estatut (prefereix entendre’s només amb el també socialista Antoni Castells, conseller d’Economia del govern de Montilla). Els penebistes apujaran el llistó de les exigències als socialistes espanyols, més a les portes de la seva assemblea, que es celebrarà al desembre.
La marxa d’Imaz no només posa en problemes a Zapatero, que havia llançat reiterats elogis a Imaz. Un allunyament entre el PSOE i el PNB resta d’alguna manera legitimitat als acords i flirtejos entre CiU i els socialistes. La federació ha recorregut, quan li ha calgut, als comportaments dels penebistes per justificar davant el seu electorat més nacionalista determinades actituds en la política espanyola. La sortida de l’exconseller d’Indústria del despatx més important de la seu de Sabin Etxea també deixa en mal lloc al ministre de l’Interior Alfredo Pérez Rubalcaba, amic personal d’Imaz des de fa anys i que presentava davant Zapatero i la direcció del PSOE les bones relacions amb el líder del PNB com a credencials per reforçar el seu paper al govern.
