Durant l'anterior legislatura espanyola, diversos episodis van mostrar que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el seu vicepresident econòmic, Pedro Solbes, no s'entenen gaire. Per resumir-ho molt, Solbes és partidari d'una política austera, que podria assemblar-se més a la del Partit Popular que a la del propi líder socialista. s per això que, arran del xec-nadó i dels descomptes fiscals, les tensions, de portes endintre, van ser molt dures. Amb la reforma del finançament autonòmic, està tornant a succeir pràcticament el mateix. El problema és que, ara, Zapatero s'està aprofitant d'aquesta manca de sintonia, sabuda per tots, per anar marejant la perdiu a les comunitats i, especialment, a Catalunya.
Amb les famoses xifres, amb el que ha de rebre cada autonomia un cop implantat el nou sistema, hem tingut una prova d'aquest doble llenguatge. El cercle proper a Zapatero havia fet córrer, des de feia dies, que durant aquesta setmana que ara acabem, seria quan es tindrien les xifres. El ministeri d'Economia, per la seva banda, ho negava. Fonts de l'entorn de Solbes asseguraven que encara era d'hora. Tractant-se d'un afer tant crucial com el del nou finançament, aquestes contradiccions en els missatges emesos des del mateix govern espanyol haurien clamat al cel. Però, és clar, com que ja no ve de nou, no passa absolutament res.
Sigui com sigui, el resultat de tot plegat és que, a mitjans de gener, encara no se sap quants diners obtindrà Catalunya amb la proposta del govern estatal, socialista. No se sap si es complirà amb l'ordinalitat. s a dir, si el Principat deixarà de quedar per sota d'autonomies que, enlloc d'aportar, es beneficien del còmput general. Vaja, que no sabem si s'acatarà el que dicta -per llei- l'Estatut. I de diners, de ben segur, n'hi ha. Ja n'hi havia abans, però amb un dèficit del 5'8% del PIB previst pel 2009, tal com ha anunciat el ministre Solbes, sobren recursos per acabar amb la situació d'espoli que viu Catalunya.
