Aquesta setmana, el secretari d'estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, ha confirmat els mals presagis: que el govern espanyol només està disposat a oferir 9.000 milions per millorar el finançament autonòmic. I el pitjor és que

la Moncloa no contempla elevar aquesta xifra. Fonts del govern de l'Estat asseguren que l'oferta és raonable tenint el marc de la crisi econòmica. I que totes les autonomies s'han d'esforçar com, asseguren, està fent l'executiu central, per fer front a la situació actual. 

Els plans de la Moncloa coincideixen amb el que, des de fa més d'un any, han anat detallant les fonts consultades: que les exigències del Principat de Catalunya són comprensibles, però que no estan disposats a posar sistemes i xifres sobre la taula i entrar en un regateig de mercat persa. De fet, tot i portar més d'un any de retard pel que fa a la reforma financera, ni tan sols al ministeri d'Economia s'han mostrat excessivament preocupats per les amenaces que arriben des de Catalunya. 

Que no hi haurà més diners i que, per tant, no es respectarà el principi d'ordinalitat, no sorprèn tampoc si s'analitzen els moviments del govern socialista abans i després de les eleccions europees. La tàctica ha consistit en presentar com a brots verds' les dades de repunt laboral i en assegurar, per boca de José Luis Rodríguez Zapatero, que hi hauria acord sobre el finançament el mes que ve. Els brots verds, avui dia, ja estan tapats per les previsions econòmiques que no preveuen una recuperació fins el 2010, i per l'augment de l'impost sobre els carburants i el tabac. Sobre el finançament, la gran aposta va ser l'anunci d'un acord. Després han arribat les males notícies, que són els pocs diners sobre la taula. Més que bones olors, s'ensuma un ambient resclosit.