Si prenem com a referència el 9 d'agost de l'any passat com el primer incompliment estatutari del PSOE a l'hora de reformar el sistema de finançament autonòmic, obtenim que els companys de partit del PSC ja fa més de mig any que dilaten i vulneren, conseqüentment, una llei orgànica de l'Estat espanyol. Això encara és més greu quan ho fan amb el vist-i-plau dels socialistes catalans, com és el cas del ministre de Treball i exalcalde de l'Hospitalet de Llobregat, Celestino Corbacho. L'última que ha dit Corbacho és que "no s'ha de pensar tant en els propers tres mesos com en els propers vint-i-cinc anys".


Que els aires de Madrid, i més els del ministeri, fan perdre la visió catalana de més d'un polític, és evident. En tenim proves ja no durant el període post-franquista, sinó des de principis de segle passat i, fins i tot, anant més enrere. Però, avui dia, és especialment flagrant tenint en compte les dificultats econòmiques, ja no de la població catalana en general a causa de la crisi sinó les que travessa el govern de la Generalitat. Més quan es relativitza des del principal partit que sustenta l'executiu.


La resposta de Corbacho fa referència al perill que hi ha de no poder fer entrar en vigor el nou sistema durant el 2009, tal com ha afirmat per activa i per passiva el govern espanyol. Hi ha qui comença a posar en dubte que es pugui fer si no s'arriba a un acord properament. I és que, per activar el nou finançament, s'ha de reformar la LOFCA. I aquest és un tràmit que, si es fa després de l'estiu, és difícil de tenir-lo acabat abans de finals d'any. I si no es té acabat abans d'entrar en el 2010, no es podrà aplicar el famós caràcter retroactiu al nou finançament. En altres paraules, que la Generalitat haurà d'anar tirant amb el mateix que fins ara, i l'aixeta comença a estar més que seca. De nou, males notícies.