El PSOE, conscient del desgast que està patint el Tribunal Constitucional, del mal que li fa mantenir oberta la "qüestió catalana" mentre no arribi la sentència i de la tensió que viurà el PSC si la resolució és mínimament adversa, està prement l'accelerador perquè els magistrats de l'alt tribunal es pronunciïn ja sobre el marc estatutari del Principat. s per això que, mitjançant tant els seus quadres com els membres del TC que els són més propers, van intoxicar tant com van poder els mitjans de comunicació perquè s'assumís la idea que la sentència era imminent i arribaria just passat el Nadal.
L'objectiu era crear un estat d'opinió generalitzat, perquè els propis magistrats, de signe conservador, arribessin a la conclusió que el desenllaç era immediat i inevitable. Fonts properes al tribunal, de signe popular, ho defineixen d'aquesta manera: "volien pressionar els nostres perquè acceptessin ja una sentència determinada". D'aquesta manera s'explica que, durant el mes de desembre, diversos mitjans de comunicació anunciessin una resolució imminent i que, al cap de pocs dies, es rectifiqués dient que havien sorgit problemes i que la sentència encara tardarà en arribar. El que passava de veritat és que no havia canviat res, i els magistrats continuaven treballant com ho han fet des del principi. s a dir, sin prisa pero sin pausa, que dirien a Madrid.
Les diferències de criteri sobre com resoldre la definició de Catalunya com a nació, els símbols nacionals, la política lingüística, el poder judicial català i la bilateralitat continuen sent les mateixes que ara fa un any. I el problema és que els costa molt -aquí s'hauria de discutir la capacitat de la ponent Elisa Pérez Vera- tirar endavant un text que els satisfaci a tots en els apartats polèmics. Per posar un exemple de la confusió que hi ha a l'hora d'informar dels treballs del TC, només cal anar a una de les edicions d'El País, del mes de desembre. El diari de Prisa afirmava que els símbols nacionals eren el principal escull per posar d'acord progressistes i convervadors. I semblava que el demés estava resolt.
En canvi, les fonts consultades destaquen que el concepte de bilateralitat és molt més transcendent, ja que eleva les relacions entre Catalunya i l'administració central al nivell d'un estat confederal, cosa que significaria allò tant sentit de "reformar la Constitució espanyola per la porta darrere". En resum, que ni s'està tan a prop d'assolir un acord al TC, ni els socialistes són tan hàbils a l'hora de crear pànic entre les files conservadores com a vegades sembla.
