Ja fa mesos que la premsa i els polítics catalans -a diferència dels espanyols- estan centrats en la reforma del model de finançament. O, el que és el mateix, en l'incompliment per part del PSOE a l'hora de tirar-lo endavant. Segurament, és el més transcendental perquè, sense diners, l'autogovern català és quelcom semblant al paper mullat. No obstant això, hi ha capítols estatutaris que estan sent incomplerts per part del govern de José Luis Rodríguez Zapatero amb total impunitat. Un dels casos més evidents és el de la justícia.
L'apartat de la justícia va ser un dels que més polseguera política va aixecar a l'hora de tramitar l'Estatut a les corts espanyoles. I va ser un dels que el PP va agafar per centrar-hi la seva artilleria. No és estrany. I és que, tot i haver deixat parts del text importantíssimes a les escombraries, el nou marc català és un fort pas endavant en la descentralització de la justícia. A banda, és clar, de l'apartat lingüístic. s a dir, del tractament del català que incorpora l'Estatut i que fins ara ha estat obviat sistemàticament per aquesta administració.
Diversos membres de partits catalans que tenen responsabilitats al Congrés dels Diputats afirmen que la justícia és la prova del cotó a l'hora de veure si el PSOE vol de debò o no un estat federal. La resposta és que no, perquè aquesta administració té un model centralitzat més semblant al francès que no pas a altres països de vocació federal.
La clau de volta per desenvolupar el que preveu l'Estatut en matèria de justícia és la reforma de la llei orgànica del poder judicial. Durant la passada legislatura, el PSOE va tirar aquesta reforma endavant però no hi va haver prou temps per poder tancar-la. Però, durant la legislatura actual, els socialistes l'han deixada al calaix. Quan Zapatero i el líder del PP, Mariano Rajoy, van segellar el seu pacte de la justícia -a hores d'ara trencat arran dels estires i arronses amb l'ex-ministre Bermejo-, el dirigent popular va posar com a condició deixar la reforma en stand by fins que el Tribunal Constitucional no dictés sentència sobre l'Estatut. I, a hores d'ara, continuem igual, sense que els diputats socialistes, siguin del PSOE o del PSC, alcin la veu.
