Madrid · Els analistes madrilenys asseguren que aquest final de legislatura recorda cada cop més a les acaballes del felipisme. D'entrada, tothom dóna per fet que el mandat no arribarà al mes de març. S'esgotarà abans d'hora, probablement a finals de novembre. Com l'any 1996, els aires de canvi semblen irrefrenables i els socialistes només esperen repetir la "dolça derrota" d'aleshores. Alguns diputats del PSOE comencen a dir en privat que es conformen a treure 100 diputats (ara en tenen 169).

L'escenari es repeteix pel que fa als grups mediàtics. Els dos grans diaris espanyols –El País i El Mundo– estan clarament polaritzats i fan campanya militant per cadascun dels candidats. PRISA ha abraçat amb fe cega el retorn del veterà Rubalcaba, en part perquè hi coincideix, en part per venjança contra Zapatero i a Chacón (casada amb Miguel Barroso) que van impulsar Público i La Sexta. Defenestrada la cara amable de la socialdemocràcia espanyola, la defensa del jacobinisme progressista torna a cotitzar a l'alça.

A l'altra punta –però en el fons no tan allunyats– el diari de Pedro J. Ramírez treballa per la victòria de la dreta i el retorn de l'aznarisme a la Moncloa. No cal perdre de vista que, per moltes pells de xai que es posin al damunt, Mariano Rajoy és l'últim deixeble directe d'Aznar que queda a la cúpula del PP.

I ara ha arribat la tercera fase per reconstruir el croquis de 1996: els jutjats. El PPSOE atia les causes judicials per veure qui dels dos crema amb més força i abans a la pira pública. D'una banda, els populars no pensen deixar anar les ombres del cas Faisán que plantegen sobre el cap de Rubalcaba, sobretot després del processament de tres caps de la policia espanyola aquesta setmana. I, de l'altra, als socialistes se'ls ha obert el cel quan el magistrat Flors ha decidit asseure el president valencià al banc dels acusats. Guerra gens neta i sense manies.

Enmig d'aquesta batalla aspra que ara comença –i que s'intensificarà al setembre– Catalunya haurà de provar de sobreviure. No serà fàcil. El PSOE ja ha tancat la porta als nassos a algunes de les aspiracions que tenia la Generalitat a la carpeta catalana que dimarts s'ha d'analitzar a Madrid; la participació determinant a El Prat queda diluïda, i la pressió governamental contra les comunitats autònomes pel dèficit serà encara més dura, un cop el PSOE gairebé no en governa cap. Les dues setmanes que vénen seran determinants, amb el colofó del Consell de Política Fiscal i Financera el dia 27.

Socialistes i populars, mentrestant, encabritats en les zones més fosques de la política. Que Déu ens agafi confessats.