L'endemà de la reunió entre el president Mas i Mariano Rajoy és un bon moment per copsar l'estat d'ànim d'Espanya, que de cop ha topat de morros contra una realitat que fins ara no havia volgut veure. Repassar els diaris madrilenys demostra que la resposta madrilenya es mou entre la desesperació, el nerviosisme i els tics autoritaris.
Madrid ·
A la dreta mediàtica, el temor els ha garratibat i oscil·len entre la irritació i la mala llet. Escriu Ignacio Camacho a ABC: "El soufflé sobiranista –expressió de Maragall– es desinflaria de cop si Rajoy i Rubalcaba s'entrevistessin a la Moncloa, compareguessin junts i en nom d'una immensa majoria d'espanyols barressin el pas a qualsevol temptació aventurera". I olé, li falta dir.
Victoria Prego, a El Mundo: "La Generalitat és l'autora en exclusiva de l'estilisme radical i rupturista que ens exhibeix avui. Però la seva posada en escena ha fracassat. A veure quina sortida troba ara, encara que ja és molt tard: totes seran dolentes".
L'editorial de l'ínclit Paco Marhuenda al seu diari, La Razón, assegura que "el desafiament nacionalista reforça el pacte constitucional entre PP i PSOE". A més, el diari de capçalera dels populars (sector Rajoy) avisa a la portada que si Mas fa servir la seva potestat democràtica per convocar eleccions... Madrid les prohibirà. Sí senyor, un exemple fantàstic de respecte a les lleis i a la Constitució espanyoles que ara atien contra una part dels (de moment) ciutadans de l'estat espanyol.
A Madrid s'han adonat que el catalanisme tenia raó: el problema d'Espanya només és Espanya"
Al cantó progressista (sector felipista) acaben de descobrir aquesta setmana el federalisme que han enterrat durant 30 anys. El discurs sona, pràcticament, al conte del Pere i el llop. Es tracta d'un intent desesperat d'evitar l'evidència. A l'editorial d'El País, el diari de capçalera a Ferraz, hi llegim com renyen els socialistes: "Ahir va resultar cridaner el silenci de la direcció del PSOE, mentre altres forces polítiques informaven sobre el que els partits estatals creuen o pensen".
La contundent visita del president Mas ha deixat una petjada de profund desconcert a Madrid. No saben què fer ni cap on tirar perquè, de cop, s'han adonat que CiU ja no és la frontissa pactista dels anys del president Pujol, que prioritzava reformar l'estat en un sentit democràtic i europeu, confiat que, si Espanya madurava, l'encaix de Catalunya seria possible algun dia. Ara s'han adonat, de cop i encara que no ho admetin, que el catalanisme tenia raó: el problema d'Espanya només és Espanya. I els catalans, tips de ser cornuts i pagar el beure, hem començat a caminar cap a Brussel·les per dir: aquí hi ha un nou estat europeu.
