Mariano Rajoy ha a deixat l'hamaca i ha començat a mullar-se. Com a mínim en el nou escenari de pau a Euskadi. El líder del PP va qualificar de "bona notícia" el comunicat de l'organització i va desfermar la histèria al Tea Party madrileny.
Madrid ·
El candidat de la dreta espanyolista sap que té a tocar dels dits la victòria electoral i no ho vol espatllar. A través del vídeo difós per la BBC i Gara, dijous ETA va irrompre a la precampanya electoral l'última esperança que, per alguns analistes, podia tenir Alfredo Pérez Rubalcaba per suavitzar la patacada a les urnes. Al PP fa dies que esperaven el comunicat i tenien la resposta pensada al mil·límetre, conscients que la lluita armada a Euskal Herria és ja només la desena preocupació pels espanyols segons el CIS. Per tant, es tracta només d'acompanyar el procés sense fer cap trencadissa. La direcció del carrer Gènova va optar, doncs, per un pronunciament prudent i admetent que l'anunci d'ETA és "un pas important". La dreta extrema –des d'Esperanza Aguirre al director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez– se'n feien creus. Però el que més va xocar del seu discurs va ser que admetés que el govern socialista no havia fet "cap concessió política".
Rajoy sap que probablement governarà ben aviat i no vol picar-se els dits: necessita començar a teixir pont amb el PSOE i el PNB per anar afavorint una política moderada que, arribat el moment, pugui apropar els presos a casa, facilitar excarceracions i negociar un període de desarmament. Dijous en va posar les bases i va descol·locar i irritar a l'ala més dura del partit. Les paraules de Rajoy van xocar, com feia temps que no passava, amb Jaime Mayor Oreja, Carlos Iturgáiz, Juan Cotino, Ignacio Cosidó, Esperanza Aguirre...i amb les portades de La Gaceta, ABC i El Mundo o els improperis radiofònics dels Jiménez Losantos de torn.
Des d'aquesta setmana, uns i altres han començat a adonar-se que contra Zapatero vivien millor (i guanyaven més calés). Què passarà si Rajoy guanya? La caverna ja se'n malfia. No els fa cap gràcia que proclami a tort i a dret la seva "independència". De moment tothom mira de no carregar obertament contra Rajoy –saben que ben aviat pot tenir molt poder– i acusen la nova cúpula del PP basc de ser els inductors d'un canvi d'estil i de discurs que no els agrada gens. Aquests sectors ultres madrilenys recorden amb nostàlgia el caràcter de María San Gil.
La resposta al comunicat d'ETA és una galleda d'aigua freda a un Tea Party que ha fet la feina bruta a Rajoy i que ara no se sent recompensat. La topada només ha fet que començar.
