Aquest dissabte, 5 de maig, a partir de les 18 hores i de la plaça de Sant Agustí, els carrers de València acolliran la tradicional manifestació amb motiu de la diada del 25 d'Abril, la data en què, ara fa 300 anys, els valencians van perdre els seus Furs. A Almansa (Albacete), els maulets van perdre la batalla davant els botiflers, i Felip V decretava la Nova Planta, a conseqüència de la qual la llengua i molts costums dels valencians quedaven prohibits. Set anys més tard, el 1714, el Principat de Catalunya en patiria els mateixos efectes.
Enguany, la marxa pel centre del cap i casal valencià s'emmarca dins de la precampanya electoral i coincideix amb un seguit d'actuacions contra la llibertat d'expressió patrocinades pel Govern de Francesc Camps, entre les quals destaquen, sense dubte, l'intent de tancar els repetidors de Televisió de Catalunya al País Valencià -Acció Cultural acaba de ser multada amb 300.000 euros per permetre'n l'emissió i no fer res, sinó més aviat tot al contrari, per evitar-ho- i, també, la censura a la projecció del documental coral 'Ja en tenim prou' a centres depenents d'ajuntaments i a les universitats. Per tant, la cita de dissabte es preveu multitudinària; de fet, el xup-xup que pot crear ha de servir, segons Acció Cultural del País Valencià -que en convoca l'acte-, perquè es mobilitze el vot de rebuig a les polítiques del PP.
La fi de governs conservadors, en aquest sentit, està a tocar si l'esquerra, el nacionalisme i l'ecologisme són capaços de captivar aquells sectors propers ideològicament però poc motivats en entendre que és gairebé utòpic pensar una Generalitat Valenciana sense els populars.
En nombre inferior -per pura demografia-, però en un moment igualment àlgid, la manifestació valenciana significaria un acte d'autoafirmació semblant al que, al seu dia, va organitzar a Barcelona la Plataforma pel Dret a Decidir, en protesta per les retallades que va patir l'Estatut català al tràmit parlamentari madrileny. El nerviós PP valencià tem que un èxit de la convocatòria acabe de convèncer milers d'electors indecisos de l'espectre del centreesquerra i, més encara, que la por de determinats sectors de la ciutadania valenciana pel possible ascens al poder d'un multipartit faça que formacions de tall clarament secessionista -com ara Unió Valenciana i Coalició Valenciana- en traguen partit. Si aquestes dues formacions, per separat, acumulen més d'un 4% de vot, difícilment el PP renovarà la seua majoria absoluta al Palau dels Borja.
Inevitablement, la mobilització de dissabte remet a la que va tenir lloc 12 anys enrere, el 6 de maig del 1995, quan un centenar de miler de persones van cridar perquè el PP no accedira al Govern valencià. En aquell cas la por a un executiu conservador, i ara la por a què la dreta encadene 16 anys al poder, totes dues fites semblen especials. La imatge de tots contra el PP -si bé no participarà a la manifestació, és una evidència que el candidat socialista, Joan Ignasi Pla, està disposat a governar en coalició amb els partits que conviuen al Compromís pel País Valencià- serà ben nítida; la majoria de líders polítics que hi participaran miraran de transmetre una imatge d'unitat, la imatge que el canvi és possible.
Per primera vegada en la legislatura, i gràcies al propi pacte del Compromís -que inclou Esquerra Unida, el Bloc Nacionalista Valencià, Izquierda Republicana, Els Verds del País Valencià i Els Verds - Esquerra Ecologista-, algunes enquestes de diari assenyalen que els escons dels partits de caire progressista superaran els del PP, que, tret de sorpreses més grans que la protagonitzada per Ciutadans al Principat, serà l'únic partit conservador que hi haurà a l'hemicicle.
Fonts del propi PSPV-PSOE detecten una millora sensible dels seus resultats en els sondejos efectuats de tres mesos ençà. A la ciutat de València aquest avanç és encara més destacable, tenint en compte que els socialistes parteixen d'unes dades pitjors que a la resta del país. Fet i fet, la campanya de la candidata a l'alcaldia, Carme Alborch, s'està caracteritzant per l'originalitat i la independència del partit, a diferència de la de Pla, que amb prou feines encoratja possibles nous votants.
Però no tot es decidirà a València ciutat i la seua àrea metropolitana -on viuen un de cada tres valencians-. Al si del PP, més d'un i de dos dirigents temen la poca trempera amb què encaren els comicis rellevants candidats o, pitjor encara, insignes defenestrats. El procés de confecció de llistes autonòmiques i municipals ha estat tan dur, al PP valencià, que n'hi ha que diuen que el principal enemic del PP és el propi PP. O algú nega que Eduardo Zaplana somriurà orgullós si els populars perden, la nit del 27-M, el poder valencià? A municipis importants com ara Gandia, Dénia, Elx, Sueca o Ontinyent els populars han perdut un llençol en cada bugada, i en alguns casos fins i tot hi haurà tres llistes integrades per membres relacionats amb el PP, ja siguen campsistes, zaplanistes o ni una cosa ni l'altra. Serà interessant copsar, per això, els resultats de la dreta a localitats en què la guerra ha arribat a les urnes, i si aquesta divisió es reflecteix parallelament a la batalla per la Generalitat.
Aquest dissabte, doncs, mobilització pel canvi a València: a les 18 hores, manifestació des de la plaça de Sant Agustí, i a les 21 hores, al campus de Tarongers, concert d'Al Tall, Obrint Pas, Miquel Gil, La Gossa Sorda, Feliu Ventura, Sva-ters, L'Ham de Foc, Soul Atac, Pep Gimeno El Botifarra, Gàtaca, Verdcel, Voltor, Sergi Contrí, Pau Alabajos i Orxata Sound System.
