L'anunci fet públic avui dijous per Antoni Asunción, en el sentit que pensa concórrer a les eleccions primàries del PSPV-PSOE que han de determinar el candidat socialista que optarà a la presidència de la Generalitat Valenciana ha desfermat la tranquil·litat que semblava viure la formació del puny i de la rosa. Després que l'alcalde de Morella i portaveu adjunt a les Corts, Ximo Puig, aquell que va competir amb Jorge Alarte per la secretaria general del partit al congrés d'ara fa dos anys, es retirara oficialment de la cursa per esdevenir presidenciable, la bomba llançada per Asunción és un símptoma més de la desorientació que s'ha encomanat de molts militants del partit.
Farts que el PP governe el país sense cap enquesta faça preveure un canvi a mitjà termini, Asunción, que viu allunyat de la política de fa deu anys i que ja optà, sense èxit, a liderar la llista socialista a la Generalitat de l'any 1999, es presenta ara com la via revolucionària, tot i tenir vint anys més que Alarte, a qui, curiosament, assessorava fins ara de fora estant.
Perquè de fora estant és com ha viscut la política Asunción des que el 1999, en retirar-se el candidat vencedor de les primàries esdevingudes la tardor del 1998 (Joan Romero) ell n'esdevinguera el cap de cartell electoral, ni que fora de rebot. Romero va plegar, fart de les lluites caïnites i amb la certesa que era impossible derrotar Eduardo Zaplana i el seu PP, que només feia quatre anys que ocupaven el poder. Asunción, tot siga dit, aconseguí el millor resultat possible en aquell moment, 14 punts per sota d'uns populars que també governaven l'estat. Els 35 diputats obtinguts en aquella contesa tan sols van ser superats el 2007 (38), per bé que en aquest cas gràcies a un hemicicle integrat per 99 escons i no 89, com llavors.
Incapaç d'esdevenir secretari general l'any 2000, Asunción va retirar-se a la caserna d'hivern, d'on ix ara, una dècada després, com si res no haguera passat. En tot aquest temps, però, Asunción ha assesorat empresaris de renom del país, ha muntat les seues pròpies societats mercantils i també ha sonat, en alguna ocasió, com a possible conseller dels governs del PP. Francisco Camps, que tampoc no té encara l'OK de Madrid per considerar-se candidat oficial a la Generalitat pel 2011, va rumiar de fer entrar algun nom associat a l'esquerra o, com a mínim, als moviments progressistes. Allò va ser pels volts del 2007, quan l'aurèola de Nicolas Sarkozy planava per la majoria de les ments conservadores europees, però el ben cert és que va quedar en el no-res. Ni Asunción ni cap altre, Camps va tirar pel recte i va fer un equip a mida. Ja havia tingut prou amb el sector zaplanista amb què va haver de torejar els anys anteriors.
Quines possibilitats té Asunción per a liderar les llistes del PSPV-PSOE? Ben poques. Cal que el nomene l'executiva (que es reserva aquest privilegi a qui n'és el líder, Jorge Alarte), que vota a favor seu el 40% dels membres que integren el comitè nacional (una altra possibilitats descartable, atès que aquest òrgan, que es reuneix dissabte vinent a Elx, és composat majoritàriament per persones afins al secretari general) o que arreplegue les signatures del 15% dels afiliats, que és el camí que pensa transitar un Asunción que aquest matí ja ha demanat que s'amplie el termini previst per recollir-ne, que se circumscriu a quinze dies i que conclouria el 25 de setembre. Els estatuts federals del PSOE van incrementar recentment aquesta xifra de tall a fi d'evitar que es repetiren processos d'aquest tipus a tot de casos. En aquest que ens compet ara, sense dubte que van fer bé, perquè l'aspirant sorpresa ho té ben coll amunt. Ni tan sols no disposa del cens del partit, a hores d'ara, com per poder anar fent feina.
Amb tot, ni que fora nomenat aspirant a la presidència de la Generalitat, no ho tindria gaire fàcil. Alarte, que no gaudia d'un poder orgànic excessivament sòlid, fa mesos que trepitja les agrupacions més conegudes i desconegudes del país. A més, pocs militants volen ara una guerra interna que encara transmeta més sensació de crisi interna i d'allunyament dels problemes dels ciutadans. Els lermistes, encapçalats per Puig, ja han decidit de no plantar-hi cara, per exemple, i difícilment canviaran de posició amb un nom tan poc suggerent pel seu gust com Asunción, que el 1998 ja va patir el refús que aquests sentien envers seu.
Ni les persones més properes a Asunción, aquells que un dia van conformar l'asuncionisme, no en tenien ni idea, de les intencions de l'exalcalde de Manises, expresident de la Diputació de València, exdirector general d'Institucions Penitenciàries i exministre de l'Interior. Avui molts d'ells donen suport a Alarte, i per això mateix encara sobta més la passa mampresa pel maniser. Potser s'hi amaga un moviment ocult, amb efecte projectat en el temps, que en aquest moment ningú no gosa interpretar.
