El serial d'enfrontaments polítics entre els executius valencià i espanyol ha agafat més embranzida que mai al Cabanyal-Canyamelar, barri mariner de València convertit en zona zero d'aquesta guerra oberta entre populars i socialistes. Tant Francisco Camps com Rita Barberà tenen clar que allargaran l'avinguda de Blasco Ibáñez, com i quan siga. El PSPV-PSOE i el govern estatal, en canvi, no sols miren de retardar al màxim la partició en dos d'aquest barri popular i tradicional, sinó que fins i tot ha recorregut al Tribunal Constitucional la decisió del Consell de desprotegir l'àrea afectada per l'ampliació de Blasco Ibáñez. En qualsevol cas, el líder dels socialistes valencians, Jorge Alarte, no va ser present a la multitudinària manifestació que va tenir lloc diumenge passat, 31 de gener, pels carrers del barri de la polèmica. Va estimar-se més de no transmetre aquella imatge de frontisme que tan poc li agrada, per bé que sí que van desfilar els capitosts del seu partit al cap i casal: tant la portaveu socialista al consistori, Carme Alborch, com el secretari general del PSPV de València ciutat, Salvador Broseta, hi van acudir.
També, és clar, la resta de partits progressistes, nacionalistes i ecologistes, que van encapçalar la pancarta dels polítics. Però hi havia molt més que polítics, al Cabanyal. Fins 10.000 manifestants (30.000 segons els organitzadors, 3.000 segons la policia local) van desfilar-hi durant dues hores per la zona que Generalitat i Ajuntament preveuen enderrocar: 1.650 habitatges, uns 450 edificis, que donarien pas a una ampla avinguda enjardinada i amb pisos de set altures que enllaçaria Blasco Ibáñez -que avui naix als jardins de Vivers i mor a l'estació de tren del Cabanyal- amb la mar. Seria la quarta avinguda que connectara la ciutat amb la platja, atès que ja hi ha la dels Tarongers, la del Port, la de les Illes Balears i la prevista de França, ara en fase de construcció. Res a veure amb les necessitats anteriors, quan Barberà va projectar Blasco Ibáñez a la mar.
El PP valencià ha destacat la lluita per obrir l'avinguda a la capçalera de les seues reivindicacions a Madrid. Al memorial de suposats desgreuges hi ha de tot: els "xiringuitos", la caça amb parany, els transvasaments del Tajo i de l'Ebre, el model de finançament... Però és al Cabanyal, per culpa de l'ordre ministerial que instava a aturar qualsevol enderroc més (de moment, se n'han produït una trentena, cap d'ells producte d'una expropiació, sinó gràcies a acords amistosos amb els antics propietaris), que la topada PP-PSOE ha fet el cim, al País Valencià. La Generalitat de Camps va actuar amb celeritat i va donar ordre expressa de reprendre'n l'activitat, fins al punt de derogar una part de la llei aprovada en època de Joan Lerma que preservava el barri i el declarava Bé d'Interès Cultural (BIC) i de convocar, per demà divendres, un plenari extraordinari que aborde el tema, després de més de dos mesos i mig sense activitat parlamentària. La no-presència del cap del Consell a l'hemicicle valencià durant tot aquest temps no ha evitat que ara sí que hi faça acte de presència.
L'objectiu, és clar, passa per desgastar una oposició que torna a aparèixer, a ulls del PP i dels seus partidaris, com a "partits del no". Els conservadors indígenes asseguren que la intromissió ministerial genera "inseguretat legal" i és "l'atac més gran que ha existit mai contra l'autogovern de les autonomies". La càrrega verbal del conseller del ram, Juan Cotino, i del portaveu popular a les Corts, Rafael Blasco, ha estat notable, i no pas menys excessiva ha estat la manipulació informativa de Canal 9. Al seu espai 'Dossiers', un dels pocs de caire informatiu de què disposa l'ens públic, RTVV va emetre un reportatge absolutament tendenciós, amb més d'una vintena d'opinions favorables a l'ampliació i només dues de contràries, emeses, a més, enmig d'una conversa de carrer en què quedaven contraposades al moment. La depauperació de la part afectada per l'ampliació, una degeneració volguda i fomentada pel consistori valencià per tal d'animar les veus favorables a la "neteja" mitjançant Blasco Ibáñez, va ser convenientment enfocada, amb una banda sonora tètrica.
Tot plegat responia a l'avís que havia fet RTVE en el sentit que emetrien un reportatge "equànim" sobre el projecte urbanístic motiu de disputa al seu 'Informe Semanal'. RTVV ràpidament va contraprogramar-lo, pel mateix dissabte, però al remat, el terratrèmol d'Haití va fer que el programa de la televisió pública espanyola fora de caràcter monogràfic i que la desinformació de Canal 9 encara reeixira més. Un exemple més, el de la contraprogramació televisiva, de la guerra oberta que mantenen els uns i els altres al barri mariner de València. Una guerra a què Rita Barberà ja ha posat data d'acabament: "el dia que Rajoy governe Espanya".
