El relleu de l'ultraortodox arquebisbe de València Agustín García-Gasco pel més moderat Carlos Osoro comença a donar fruits. En nou mesos que porta al càrrec, Osoro (càntabre que ha passat per la diòcesi d'Ourense i per l'arxidiòcesi d'Oviedo, d'on prové) ha mostrat un interès molt més gran per la llengua del país que no el seu antecessor, també forà. García Gasco, nat a Corral de Almaguer (Toledo), va estar-se catorze anys i sempre va bandejar l'ús de la llengua d'Ausias March. Fa vora un segle que l'arxidiòcesi valenciana, a què també estan adscrites les tres diòcesis de les Illes Balears, no té al capdavant un arquebisbe que en siga oriünd. I això que els valencians lideren el rànquig de bisbes a l'estat. Només Castella-Lleó en té tants. Als nou mesos que fa que va aterrar a València, Osoro s'ha expressat en diverses ocasions en la llengua pròpia. Va avisar-ho abans de fer-hi entrada: "Prenc classes de valencià", però pocs el creien.
Els antecedents no convidaven a l'optimisme, atès que ni a Galícia ni a Astúries no havia fet passes per adreçar-se als fidels en gallec i en bable. En canvi, Osoro va pronunciar unes paraules en català a la seua estrena com a arquebisbe, i ha aprofitat algunes visites a municipis de majoria catalanoparlant, com ara Alzira, per continuar practicant-lo. En qualsevol cas, la prova del cotó havia de venir amb el desbloqueig del missal valencià que fa anys que demanen els segments cristians més progressistes. Pot semblar mentida, però encara no hi ha textos litúrgics per a oficiar missa traduïts a la llengua pròpia.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, alta institució de la Generalitat Valenciana aprovada al 1998 pel PP i el PSPV-PSOE, va redactar-los l'any 2002 i els va enviar de seguida a l'Arquebisbat, que al seu torn havia d'encarregar-se de de rebre el plàcet de tots els bisbes implicats: els tres de les Illes (Mallorca, Menorca i Eivissa), el de Sogorb-Castelló i el d'Oriola-Alacant. Cinc, en total, a més dels dos bisbes auxiliars de València. La mort del bisbe de Mallorca, al 2004, va ser l'excusa perfecta perquè García-Gasco n'ajornara el vist-i-plau definitiu. Amb la cúria mallorquina renovada, l'excusa de García-Gasco va ser la de no considerar la denominació "valencià-català" que avalava l'Acadèmia i que, segons va dir l'arquebisbe, "no ha de ser mai motiu d'enfrontament entre els cristians". Per tant, a parer seu era més oportú no tocar-hi res, no fer-hi res. L'afer va quedar en via morta, atès que des del 2007 García-Gasco estava en edat jubilar i no podia -no volia- prendre segons quines mesures.
Tot plegat, una bella manera de deixar passar el temps, perquè monsenyor García-Gasco no va estar-se de dir la seua en tot d'afers polítics: els matrimonis homosexuals, l'avortament, la guerra contra el "terrorisme internacional" o fins i tot sobre quin partit calia votar als darrers comicis valencians. Fet i fet, es tractava d'un dels arquebisbes més enèrgics contra el govern estatal, en la línia del govern valencià, i fou l'autor de la frase mítica segons la qual les lleis aprovades per José Luis Rodríguez Zapatero menaven a la "dissolució de la democràcia". La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensió Figueres (ex-diputada del PP i fidel militant del partit conservador) fins i tot va reconèixer que la institució lingüística tenia "massa paciència" amb García-Gasco, però no va mirar d'aconseguir el suport d'un gran devot com és Francisco Camps, per animar l'arquebisbe a fer el pas. S'imposava el 'laissez faire, laissez passer'...
Ara Osoro ha rescatat la proposta de l'AVL i pensa posar-se en contacte amb la resta de bisbes per tal d'unificar una posició conjunta. Si ho aconseguirà o no és un designi no escrit, però ajuda, i molt, la no-presència de l'anterior bisbe de Sogorb-Castelló i actualment rector de la seu d'Alcalà d'Henares, Juan Antonio Reig Pla, recentment famós en haver oficiat una missa farcida de símbols franquistes a Paracuellos del Jarama (Madrid), una celebració que es va cloure amb una abraçada íntima entre el referit bisbe i l'ultradretà Blas Piñar. Sembla que els astres es posicionen de manera favorable i que el miracle és a tocar. Potser caldrà nomenar Osoro 'santo subito' i tot.
