València ja no serà el bresol de la llum. Després de molts anys de balafiament, l'enllumenat públic de la ciutat quedarà reduït a la meitat. La mesura, tan severa com requereix la crisi econòmica imperant, ha estat anunciada per l'alcaldessa, Rita Barberà, dins de les mesures que han de reconduir la situació financera d'un consistori endeutat com cap altre de l'estat (si de cas, només comparable amb Madrid) que ni tan sols ja no pot demanar més crèdits, de tant com deu.
Quan l'any passat Barberà va preveure una retallada de la despesa en àmbits com ara l'enllumenat, el telèfon, els segells i el personal eventual, va predir que el consistori s'estalviaria 300.000 euros; en canvi, el pressupost final va disparar-se de valent, tot incrementant-se, en aquests àmbits, de set milions d'euros. Ara l'alcaldessa sí que ha agafat el bou per les banyes i ha assegurat que s'apagaran una de cada dos bombetes.
El cap de setmana passat van esdevenir-se les primeres proves: en alguns carrers van apagar-se dos de cada tres fanals; en d'altres, directament, tota una vorera. En realitat, la despesa en llum era tan excessiva que, amb la meitat de població de Barcelona, València facturava per aquesta despesa el triple. Només calia passar per les grans avingudes i per bona part del centre històric, a qualsevol hora de la nit, per copsar-ne els efectes. Fet i fet, el regidor encarregat de l'enllumenat públic, l'ex-Unió Valenciana Juan Vicente Jurado, havia dit en diverses ocasions que València era "la ciutat més ben enllumenada d'Europa".
Del 1992 al 2006, el consum en gigawatts de l'Ajuntament va triplicar-se, del 37 a 107 gigawatts, mentre la població gairebé ni es movia. Les retallades arriben en un moment especialment complicat pel consistori, que havia anunciat com a dues grans obres properes la remodelació de la part de l'edifici de l'antiga Tabacalera que encara resta en peu (remodelació ja enllestida i que ara caldrà abonar, per poder disposar-hi) i l'execució del nou Pont de Fusta, en substitució de l'actual passarel·la, una obra que convertirà l'històric pont de Serrans en peatonal. Aquesta darrera intervenció es considera prioritària per poder mantenir la bona salut del pont, ara com ara afectat pel pas de milers de cotxes cada dia, com també passa amb el de la Trinitat: tant l'un com l'altre han estat rehabilitats, però això no haurà servit de res si no s'ataca de seguida el pas dels vehicles a motor.
Tot plegat també contrasta amb les actuacions dutes a terme a la zona on s'aixeca el circuit urbà de Fórmula 1, també dit Valencia Street Circuit. Sobta comprovar el lamentable estat de les àrees adjacents al circuit amb la continuada intervenció a les graderies (desmuntables) i a l'asfalt, que òbviament cal reposar cada any. La despesa pel gran premi anual acordat amb Bernie Ecclestone no té res a veure amb aquella mítica frase de "cost zero" que va pronunciar al seu dia el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, que ho refiava tot a la intervenció de l'empresa privada Valmor Sports (en què hi havia Bancaixa, els expilots Jorge Martínez "Aspar" i Adrián Campos i el president del Vila-real CF alhora que propietari del grup Pamesa, Fernando Roig).
L'assot de la crisi i els mals resultats de les dues primeres edicions han menat a la situació actual, en què l'administració pública valenciana ha hagut d'abonar un canon de 90 milions d'euros per poder garantir-se la continuïtat de la prova durant els pròxims cinc anys. Tot plegat, enmig d'un deute contret per la Generalitat amb l'Ajuntament que, segons l'oposició, arriba al miler de milions d'euros. "Cada ciutadà del País Valencià hauria de posar 1.450 euros de la seua butxaca per poder abonar el deute global contret pel Consell amb els ajuntaments", ha dit la secretària provincial del PSPV-PSOE de València alhora que alcaldessa de Quart de Poblet, Carmen Martínez.
