Es tracta, sens dubte, de la jugada més arriscada i valenta que fins ara ha fet Jorge Alarte, secretari general del PSPV-PSOE des de fa més de 13 mesos i molt criticat, als cercles progressistes, per la seua poca transcendència. En canvi, la presentació de la querella en contra de set alts càrrecs de la Generalitat Valenciana (incloent-hi el president Francisco Camps),
en contra de cinc empreses constructores que haurien finançat il·legalment el PP i, com si no, en contra d'Orange Market, la filial valenciana de la trama 'Gürtel', és un pas evident en pro d'un protganonisme major i, sobretot, una aposta perquè el Tribunal Superior valencià investigue allò que fins ara s'ha negat a investigar.
Recordem que el president (en funcions) del TSJCV, Juan Luis de la Rúa, va descartar de seguida que l'alt tribunal obrira diligències pel presumpte finançament il·legal del PP valencià que es desprèn de l'informe policíac redactat per la brigada contra la neteja de capital. De la Rúa tan sols va deixar que s'investigara el cas dels vestits, uns vestits que Camps va assegurar que havia abonat però de què mai no va aportar cap factura. Fet i fet, De la Rúa sabia que també en aquest cas, en el dels regals, sempre tindria la darrera paraula. Per això, i per l'esvalotament general que va causar la possible (i finalment consumada) imputació de Camps, De la Rúa no va tenir cap més remei que acceptar l'obertura de diligències.
De res no van servir aquestes, però, perquè en ple estiu (el dilluns 3 d'agost) i després que el jutge instructor José Flors hi detectara "indicis racionals de delicte", De la Rúa i un altre magistrat de la sala civil i penal optaven per arxivar el cas. El Tribunal Suprem podria reobrir-lo en pocs mesos, però de moment el bon amic De la Rúa li va salvar el colp, a Camps. De tota manera, la gran ajuda li l'havia facilitada abans, quan havia vetat la investigació del presumpte finançament il·legal, a través de cinc empreses constructores i que acostumen a facturar tot d'obres públiques a la Generalitat. De la Rúa sabia del cert que aquesta branca de l'anomenat 'cas Gürtel' era molt més consistent, i perillosa, pel PP valencià. Més encara després que el cas dels vestits es limitara a un "suborn passiu impropi", una figura legal enrevessada la pena per la qual és reduïda.
Si al suborn impropi se li afegeixen elements de sospita com el possible finançament irregular i la participació directa dels principals protagonistes de la trama, la cosa canvia. s això que fins ara havia evitat De la Rúa, i que ara haurà de revisar. La querella presentada pels socialistes valencians dilluns passat, querella que s'avança a la que podria presentar més prompte que tard la fiscalia anticorrupció, esdevé paradigmàtica de la nova manera de fer del PSPV-PSOE. Un "tot o res" que ha estat convenientment madurat. Comptat i debatut, la querella estava redactada de feia setmanes, i s'havien evacuat consultes a la direcció federal del partit, que en tot moment s'ha mostrat reticent a presentar-la. Pensen que la passa en qüestió obre una etapa perillosa del 'cas Gürtel', i no sols perquè puguen succeir-se episodis d'estirada de manta, que també...
Principalment preocupa el fet que el cas es polititze en excés i que la ciutadania perceba que es tracta d'una trifulga política més que no d'una actuació de la justícia (com ho era fins ara), 'motu proprio', en contra de l'actuació delictiva d'un partit polític determinat. El PP valencià s'ha afanyat a titllar de "canallisme polític", l'actuació dels socialistes valencians, a qui ha avisat que pensa traure tot de draps bruts, començant per la presumpta connivència de l'anterior secretari general, Joan Ignasi Pla, amb empresaris de la Safor. L'afectat ja ha anunciat, també, que pensa querellar-se contra Arturo Torró, president del PP de Gandia, per "injúries i calúmnies". En concret, la querella presentada per Jorge Alarte, signada pels quatre portaveus a les Corts (Ángel Luna, Joaquim Puig, Carmen Ninet i Cristina Moreno), imputa fins set delictes als possibles implicats.
Suborn, falsedat en document públic, malversació de fons, finançament irregular, prevaricació, alteració comptable i delicte fiscal. Els querellats són, Camps a banda, el vice-president primer del Consell, Vicente Rambla, el secretari d'organització del PP i la tresorera de la formació, David Serra i Yolanda García, la secretària autonòmica de Promoció Institucional, Dora Ibars, i l'ex-director de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) Pedro García, que va estar cinc anys al capdavant de l'ens públic (possiblement el més manipulat de tot l'estat espanyol) fins que va dimitir el càrrec, l'agost passat. Del costat empresarial, són acusats Enrique Gimeno (propietari de Facsa), Enrique Ortiz (d'Enrique Ortiz e Hijos), Antonio Pons, de PIAF, Luis Batalla, de Lubasa, i Vicente Cotino, màxim responsable de Sedesa, nebot del vice-president tercer del Consell, Juan Cotino. Per últim, els caps visibles de la trama 'Gürtel' també hi són citats: Francisco Correa i Pablo Crespo, empresonats des del febrer, Cándido Herrero, José Luis Izquierdo i Álvaro Pérez, "el Bigotes", gerent d'Orange Market, filial valenciana de la trama.
Entre la documentació aportada pel PSPV-PSOE, l'informe de la brigada contra la neteja de capital, que ocupa més de 300 folis, un informe de la policia al voltant de la visita del papa del 2006 (les dades de la despesa encara estan sota secret), el 'pen drive' incautat a Correa, la documentació intervinguda a la seu d'Orange Market i, també, diversos correus electrònics i converses telefòniques interceptades per la policia espanyola. També s'esmenta una vintena de possibles testimonis, tots els quals han tingut a veure amb operacions entre el PP i Orange Market o amb empreses a què Orange Market va llogar els seus serveis. La pilota torna a estar a la teulada del TSJCV, que haurà de decidir si hi ha prou motius com per obrir la investigació del finançament del PP valencià. Si De la Rúa acaba cedint, s'encetarà un procés judicial de conseqüències difícilment previsibles. Si no, Alarte haurà "ofert un servei a la ciutadania, com a oposició que som", però podria quedar en evidència.
