Si la situació que travessa Izquierda Unida a l'àmbit federal és complicada, la que viu la seua federació valenciana no és pas més reeixida. Ahir dijous va visitar València el coordinador general de la formació, Cayo Lara, que va atorgar mans lliures a la filial del País Valencià a l'hora de concórrer de la manera que consideren més oportuna als comicis valencians i municipals del 29 de maig del 2011.
En efecte, EUPV encara pateix la solsida que va significar la divisió interna de la formació, ara escindida en dos i amb una de les potes, per bé que minoritària, sòcia del Bloc Nacionalista Valencià, partit que genera no pas poca desconfiança entre tots aquells que s'han mantingut "fidels" al projecte que representa la coalició roja. Fet i fet, va ser el pacte multipartit del Compromís pel País Valencià, al 2007, que va crear dos sectors tradicionalment enfrontats i en aquell moment directament oposats. Els que avalaven l'entesa i els que no ho feien. Encara es llancen els plats al cap, per aquells mesos d'incertesa sobre si "pacte, sí" o "pacte, no".
L'eixida immediata d'Esquerra Unida de les persones que van apostar pel pacte (el resultat del qual va quedar bastant per sota de les expectatives creades) va posar fi a molts anys de convivència tèrbola. L'anunci de l'acord preelectoral entre Bloc i Iniciativa del Poble Valencià, fet públic setmanes enrere, deixa poc marge de maniobra a EUPV, que si ja no volia parlar de coalicions, ara encara ho tindrà més difícil, si es que vol buscar socis amb què agafar l'impuls necessari per superar la barrera del 5%, una exigència elevada que posa més costera amunt que mai la possibilitat de tenir un parlament amb més de dos partits, que és allò que sempre hi ha hagut, malgrat tot, al País Valencià. L'única via política que els resta, a EUPV, és sondejar un possible acord amb Esquerra Republicana (com ja passa al Congrés dels Diputats, ni que siga per gaudir de certs privilegis a la cambra baixa espanyola), formació que ja ha avisat que a les europees del juny passat va iniciar un camí de llarga durada amb Els Verds del País Valencià.
Al seu dia, fa sis anys, ja van teixir aquesta mena d'acord estratègic, però la tossudesa dels fets va separar-los de seguida. Entre d'altres coses, perquè ERPV no vol saber res d'enteses multipartides que comporten un compromís inferior a un cicle electoral complet, cosa que, en política, és una eternitat. Per tant, costa de pensar que EUPV i ERPV puguen sumar esforços amb vista al 2011. A més, la coalició liderada al País Valencià per Marga Sanz vol salvar el seu nom i presentar-se com allò que són, desacomplexadament. s a dir, amb la claredat amb què s'expressa habitualment Cayo Lara.
On ha de parar molta atenció EUPV també és en les llistes municipals. Tornar a quedar fora dels consistoris de València i Alacant, o no ser-hi presents al d'Elx (actualment, l'única regidora que tenien forma part d'Iniciativa, Àngels Candela), complicaria encara més el futur polític del partit. Fora de les institucions fa molt de fred, i ben bé que ho saben els candidats municipals de les dues principals ciutats valencianes, que, una vegada lluny de l'hemicicle local, ja no tenen la projecció pública de què gaudirien si encara hi foren presents. Els rumors que apunten una més que probable candidatura de Bloc i Iniciativa al cap i casal, amb l'excomunista Joan Ribó al capdavant, podria entrebancar del tot les possibilitats d'EUPV a València.
