Alguns dels senadors valencians evocaran properament els seus temps d'estudiants, aquelles revàlides en què es jugaven el seu futur en unes poques hores. Els representants valencians a la cambra alta (aquells que ho són per la quota de designació territorial, la reservada
als parlaments autonòmics i que no és per elecció directa) hauran de visitar les Corts valencianes i explicar quina funció desenvolupen al Senat pel bé del País Valencià. La iniciativa és exclusiva del grup popular a l'hemicicle però s'hi hauran de sotmetre els cinc senadors que populars i socialistes van votar al seu dia per majoria abassegadora.
Val a dir que el PP valencià ja va voler sotmetre a un examen previ la senadora Leire Pajín, el nomenament de la qual va estar blocat durant sis mesos perquè va coincidir amb l'esclat del "cas Gürtel" i els conservadors van pagar-se així les acusacions de corrupció que dia rere dia els feia el PSPV-PSOE. Com que l'elecció dels senadors territorials requereix el vot majoritari dels diputats al parlament autonòmic de torn, la negativa dels conservadors a validar Pajín si abans no superava un control sobre coneixements de la realitat valenciana va entrebancar encara més la sempre difícil relació entre els dos principals partits de l'estat espanyol. El PSOE pateix de valent per aprovar les lleis a la cambra alta i l'absència d'una senadora com Pajín (que no va estrenar-se fins el novembre passat) va agreujar encara més aquestes estretors. Ara Pajín haurà de retre comptes a les Corts valencianes per llei. També ho haurà de fer, i això fins i tot resulta més extravagant, el senador Joan Lerma i Blasco, president del Consell entre el 1982 i el 1995, l'únic que ha tingut mai el socialisme valencià en temps d'autonomia. Els tres senadors populars per designació territorial no tenen ni de bon tros el "morbo" que sí que generen Pajín i Lerma a la banqueta dels declarants. Si de cas, als socialistes els agradarà escoltar com s'explica l'exalcalde de Borriana Alfonso Ferrada, que va emigrar a Madrid després que fora imputat al País Valencià i que haguera d'abandonar, per això, l'alcaldia de la capital de la Plana Baixa. Els altres dos són el gris Juan Antonio Rodríguez Marín i l'expresident de les Corts Julio de España, que ha patit una mutació misteriosa: del zaplanisme més irreverent al campsisme més impenitent.
La idea de fer passar els senadors per confessionari ha estat del portaveu del PP a les Corts alhora que conseller de Solidaritat i Ciutadania, Rafael Blasco, qui mira de desviar així l'atenció mediàtica dels populars, que ara com ara la centren tota per culpa dels encausats diversos a tot d'institucions. Francisco Camps, Carlos Fabra i José Joaquín Ripoll tenen comptes pendents amb la justícia. Gairebé res: el cap del govern valencià i els presidents de les corporacions provincials de Castelló i d'Alacant. La tornada de l'estiu, doncs, es presenta calenta. Potser no hi haurà cap novetat sobre els diversos imputats de volada fins aleshores, i serà també aleshores, que caldrà fer el debat de política general, segurament la darrera setmana de setembre. Els examens a Pajín i Lerma, potser vindran una mica més endavant.
