Dijous, diumenge i dilluns passats ens han deixat clar que la línia que separa Francisco Camps del deliri és tan fina que costa de tocar-la. El president de la Generalitat Valenciana sembla caminar sense rumb, fa l'efecte que ha perdut el seny que ha de conrear qualsevol persona que ocupa un càrrec com el seu. Per acció o omissió, per defecte o en excés, Camps no l'encerta i, pitjor encara, tothom se'l mira amb un run-run de sospita. Què li passa, al president?
Què li va passar al cap del Consell a la darrera sessió de control de l'any (de fet, no tornarà a trepitjar les Corts fins mitjan febrer), perquè li etzibara al portaveu socialista, Ángel Luna, que "li encantaria agafar una furgoneta, venir de matinada a casa meua i que al matí jo apareguera a una cuneta, bocaterrosa"? s lògic que el president d'un país europeu i amb més de cinc milions d'habitants faça una acusació com aquesta al líder de l'oposició, un socialdemòcrata que ben bé podria estar al PP, per cert? A la nit, una mica penedit però no del tot, però guiat per alguns caps pensants del govern a què encara fa cas, Camps va demanar disculpes... Alhora que exigia que Luna fera igual com ell, per tots els "insults" que ha vessat en contra seu. Cap dels qualificatius pronunciats pel síndic del PSPV-PSOE no ha tingut tant de ressò, però. Fet i fet, les declaracions del president valencià fins i tot van aparèixer destacades l'endemà a la portada de Diario de León'. Camps s'ha convertit en un polític molt mediàtic, sobretot perquè la seua actuació al llarg i ample del "cas Gürtel" no ha estat gens discreta. Una persona que s'alegra per anar a declarar al Tribunal Superior de Justícia o que en eixir-ne assegura estar "feliç" i "content", és hom que ha perdut el nord. L'episodi dels vestits regalats i que va garantir que havia abonat sense aportar-ne cap prova, la involucració del papa en tot aquest serial o el to de les converses amb el capitost de la trama a València, Álvaro Pérez, esgarrifa arreu de l'estat espanyol.
Encara somoguts pel paral·lelisme guerracivilesc -Camps va fer-se passar per José Calvo Sotelo, assassinat en temps de la República-, els mitjans de comunicació no van tenir temps de fer net i començar de zero. La pomposa convenció del PP esdevinguda a Barcelona de divendres a diumenge de la setmana passada, la que havia de soterrar dubtes i fer emergir Mariano Rajoy com a líder indiscutible i indiscutit dels conservadors, va acabar enfosquida per la no-presència de Camps i de la "lideresa" madrilenya, Esperanza Aguirre. Cap dels dos no va assistir a la jornada de clausura. Camps, de fet, tan sols hi va anar dissabte, i quatre horetes. Un símptoma més de la incomoditat que genera i la incomoditat que ell mateix sent als cercles del partit. Ni la claca que duia adherida a Barcelona, que ja va encarregar-se d'aplaudir-lo obertament en accedir al recinte del Palau de Congressos, no va reeixir en el seu objectiu de "vendre" un Camps net i polit. Qui pot creure's que aquest home és net i polit?
L'absència del president valencià, però, no aniria sola. Diumenge de vesprada arribava una foto i unes imatges des de València, des del circuit Ricardo Tormo de Xest, en què es veia Camps al volant d'un Ferrari blau. I encara més: al costat, com a copilot, hi havia Rita Barberà, i al darrere, els automobilistes de Ferrari per l'any vinent, Fernando Alonso i Felipe Massa. "Això ja és massa", precisament hagueren de rumiar Rajoy i la seua número dos, Dolores de Cospedal, enfrontada de fa temps a Camps. En plena crisi econòmica, en ple debat sobre el gust pel luxe del president de la Generalitat Valenciana, enmig del "cas Gürtel" encara obert i a la mateixa hora que a Barcelona Rajoy mirava d'agafar aire al bell mig de la tempesta, Camps conduïa un Ferrari amb un somriure d'orella a orella i saludant tothom. Vertiginós.
Novament a bona part de les portades dels diaris, dilluns la gent esmorzava al bar o petava la xerrada a la feina amb el pilot Camps a la boca que el president n'oferia una altra de gran premi- Ara s'encarava a un jove que, en veure'l eixir casualment de la seu valenciana del PP, li deia "lladre!" "Però per què em dius això?... No, no, vine, vine i dis-me-ho!", va contestar-li Camps amb un punt de xuleria. El jove, després de negar-se a parlar amb el president perquè sospitava que la càmera era de Canal 9 i perquè Camps anava envoltat d'escortes, encara va tenir temps de dir-li que "tota Espanya sap que ets un corrupte". " Vine, vine..." insistia Camps. "No representes ningú, ni València ni a ningú, desgraciat!", va reprendre l'altre. Camps, que ja havia vist clar que no parlaria amb ell, ja que aquell se n'anava, encara va contestar que "a ti és clar que no... Quina barbaritat!".
L'autèntica bestiesa és que ningú òbriga els ulls a Camps, qui governa cegament, com si ho fera des del bar i no des de Palau.
