Hèrcules i Llevant ja són equips de primera divisió de la lliga espanyola. Els últims anys en cap moment no han deixat de formar part, però, de la primera divisió del deute que arrosseguen bona part de les societats anònimes esportives. Ni el suport dels seus respectius consistoris (sempre disposats a ajudar-hi, amb la típica tàctica de la requalificació de terrenys) ni tampoc el de la Generalitat Valenciana (tots dos tenen signat un sucós contracte televisiu amb Ràdio Televisió Valenciana i també promocionen el turisme al País Valencià) no ha servit perquè la gestió econòmica fora més reeixida.
La crisi no és una novetat, sinó l'hàbitat natural de tots dos. I no sols. En realitat, els quatre representants que el País Valencià tindrà a la màxima categoria del futbol estatal (no n'hi havia tants des de fa seixanta anys) són un rècord a la lliga BBVA. Cap altra autonomia no en té tants. Quatre de vint (el 20% del total) són gairebé el doble del pes poblacional dels valencians al si de l'estat espanyol. I els altres dos, aquells que ja hi eren, el València CF i el Vila-real CF, tampoc no travessen allò que acostuma a dir-se un moment dolç.
Ni de joc ni de compte de resultats. Dels quatre equips, qui travessa una situació més complexa és, sense dubte, el Llevant Unió Esportiva. No debades, és en concurs de creditors i ha hagut de requalificar el seu estadi per saldar deutes pendents. Fins i tot no saben on jugaran transitòriament, en cas que troben un comprador i hagen de jugar en un altre lloc. No descarten, ves per on, fer-ho de manera passatgera a Mestalla, el camp (encara en peu, per la manca de comprador) del seu gran rival casolà. El Llevant deu més de 100 milions, una quantitat notable tenint en compte que compta menys de 10.000 socis i que la seua capacitat de generació de recursos atípics és escassa. La marxa de l'antic propietari, Pedro Villarroel, només ha calmat els ànims de l'afecció, que volia veure'l fora del club.
Els nous gestors, encapçalats pel jove Quico Catalán, han hagut de navegar enmig de la maregassa, fent autèntics miracles perquè el vaixell no s'enfonsara. Amb el quart pressupost més modest de la divisió de plata (el 18è pressupost sobre 22 equips), a ningú no estranyava que el desembre els blaugrana estigueren a un pas de la segona divisió B. En concret, a un punt de les places de descens. Una segona volta espectacular, però, els ha permès de tornar a primera per quarta vegada a la seua història. El pressupost de l'any vinent amb proa feines si superarà els set milions, i el club, de fet, no preveu de fer cap incorporació que signifique un euro de despesa. L'Hèrcules, propietat del constructor Enrique Ortiz i presidit pel també constructor Valentín Botella, té un passiu de vora 20 milions i era el pol oposat al Llevant. Va invertir fins l'últim euro que va poder, l'estiu passat, per a recuperar una categoria que va perdre ara fa 14 anys.
A l'última jornada, de manera agònica, la moneda a caigut cara amunt, i Ortiz romandrà com a propietari. En aquest cas, l'Hèrcules ja no pot recórrer a la venda de l'estadi, el José Rico Pérea, que de fa anys és de propietat municipal, però en tot cas ja han demanat l'ajuda de les institucions per renovar-lo, atès que és vell i incòmode. El Vila-real, de la seua banda, té 240 milions d'euros de deute. Fernando Roig, màxim accionista i propietari també de l'empresa taulellera Pamesa, ja ha avançat que la situació és dolenta i que enguany no hi haurà cap fitxatge d'anomenada. Precisament, les adquisicions a cop de talonari dels Riquelme, Palermo, Bataglia, Reina, Forlán, Anderson, Nihat i companyia han dut els de la Plana a una situació ben complicada, que ni tan sols no ha endolcit la participació repetida de l'equip a la UEFA Champions League, on any rere any se cita l'aristocràcia futbolística europea.
Roig ha bastit un projecte ambiciós com pocs i fruit d'això és la ciutat esportiva tan exemplar que ha aixecat, una factoria de bons jugadors que els ha permès, aquesta temporada que ara acaba, de ser l'únic club amb un filial a la segona divisió. Un filial que ha quedat classificat a la part alta de la taula i que l'any vinent compartirà aquest privilegi amb el FC Barcelona, el filial del qual ascendia ara fa uns dies. Roig avisa, per tant, que ara és hora de fer girar la roda i que siga el filial, qui aporte els grans jugadors que abans calia comprar a Sudamèrica. Pel que respecta al València, el caos és absolut. El deute supera els 400 milions, i de poc serveix descapitalitzar el club amb vendes com la de David Villa al Barça, ni les més que previsibles de David Silva o Juan Mata. Cada any, el club perd 20 milions, ha fos els ingressos provinents d'operacions especulatives com la del mas de Porxinos (encara paga, de fet, la mala gestió de Juan Soler). La venda del Mestalla, aturada, també ha provocat l'aturada de les obres del Nou Mestalla.
