s un fet. El primer acord multipartit amb vista als comicis valencians del 2011 ja és una realitat. El cap de setmana passat signaven l'entesa les direccions del Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds - Esquerra Ecologista. Els tres membres del Compromís pel País Valencià del 2007 que ara conviuen al grup parlamentari del mateix nom, on hi ha dos diputats del Bloc i dues d'Iniciativa, escissió d'Esquerra Unida nascuda el 2008. El pacte arriba amb força antelació, quinze mesos abans de les eleccions, i ara caldrà copsar a quins municipis pot estendre's i a quins no.

Res a veure amb aquell Compromís del 2007, lligat a espentes i redolons a la darreria del 2006, quan només quedaven cinc mesos i escaig per a les eleccions. Uns problemes en què va tenir molt a veure Esquerra Unida, una bona part de la qual no ho acabava de veure clar. Els mateixos segments del partit que ara, dos anys després, encara se'n penedeixen: allò va trencar en dos la formació i compromet seriosament el seu futur en solitari. A més, tenen la sensació d'haver ajudat a fer entrar el Bloc a les Corts i que, per contra, els nacionalistes van trair-los a les primeres de canvi.

Centrem-nos, però, en aquesta nova entesa tripartida. El Bloc nomenarà el número 1 per València i l'1 per Castelló, però no encapçalarà la llista per Alacant i cedirà un 40% dels llocs a membres d'Iniciativa i d'Esquerra Ecologista. Dos partits que, per la seua joventut, mai no han concorregut en solitari a les urnes i que, per tant, no se sap ben bé quants vots aporten ni quanta gent representen. Els ecologistes d'Iniciativa també han persuadit Joan Ribó perquè encapçale la llista municipal de la coalició a València ciutat. Ribó, membre del corrent Projecte Obert i ja fora del Partit Comunista del País Valencià, va ser síndic d'Esquerra Unida a les Corts valencianes i és una persona amb un grau de coneixença important.

Massa associada amb l'esquerra més d'esquerres, però, a ulls de segons quins militants del Bloc que no en volen ni sentir a parlar, tot començant per la direcció al cap i casal, que posa entrebancs a aquesta candidatura unitària municipal si és Ribó qui la liderarà. Dissabte de la setmana passada, dia 19, van celebrar-se les diverses reunions de les cúpules respectives dels partits, que no van donar, ni de bon tros, un suport unànime a la decisió d'anar coalitzats. Així, Esquerra Ecologista va dir que sí amb un 81% dels vots favorables, Iniciativa va rebaixar el grau de satisfacció al 76% de la seua mesa nacional, mentre que el Bloc va validar-la amb un 67% dels vots del seu consell nacional. Un 33% de rebuig que supera el rebut el pacte del Compromís al 2007. Aleshores el Bloc era cua d'arengada i ara és cap de lleó.

Les possibilitats que aquesta entesa multipartida supere l'elevada tanca del 5% necessària per a accedir a les Corts dependrà no sols de la capacitat de dur a l'urna autonòmica els resultats que la coalició -si es consuma a tots els municipis- pot aconseguir a les municipals, on ben bé podrien fer-se amb més de 300 regidors. Sobretot, l'èxit pot raure al nivell de participació electoral. Per damunt del 70%, creixen les complicacions. Per sota, la cosa es posa molt favorable. En aquest sentit cal destacar la més que possible candidatura d'Enric Morera a la presidència de la Generalitat Valenciana. Amb l'arribada de l'any nou, substitueix Mònica Oltra com a portaveu del grup parlamentari. Oltra s'hi havia assentat força bé, amb tot d'accions mediàtiques que li han proporcionat un ressò important, però els acords secrets de la coalició que van començar a parir en fer fora Glòria Marcos a la sindicatura implicaven d'alternar el càrrec de síndic. Caldrà veure, en tot cas, com s'adapta Morera al càrrec de portaveu.

Té una oportunitat de fer-se conèixer com no havia tinguda mai, i caldrà copsar-ne els efectes. Amb vista al 2011, les possibilitats de fer fora el PP del Consell es fonamenten en l'accés d'aquesta coalició, i també d'Esquerra Unida, a les Corts valencianes. Les enquestes els atorguen un 9,5% dels vots, però el problema és que tant els uns com l'altre podrien quedar-se a les portes del 5%. Si tots dos entren per separat, i els socialistes aconsegueixen d'ultrapassar la seua fatídica xifra del 36% dels vots, allò que no va poder ser ara fa dos anys i mig podria prendre-hi cos. Són números en l'aire, però, en plena crisi econòmica i amb un cas judicial que afecta l'actual estadant del Palau de la Generalitat. Si Francisco Camps torna a resultar imputat, potser no es presentaria de nou i tacaria encara més la imatge de la seua formació. Potser seria el punt d'inflexió que mobilitzaria sectors que avui semblen impertèrrits davant tot allò que passa.