La dèria immoboliària que ha envaït el país als darrers anys, i especialment les comarques més meridionals, no sols ha comportat un 'boom' de la construcció que amb prou feines si deixa d'intuir com era el paisatge anterior a la desfeta. A més, i encara pijor, ha dut un ajustament de comptes a alguns municipis que redueix a simple foc d'encenalls l'episodi esdevingut al Pirineu aragonès i que tantes planes de diaris espanyols ocupa aquests dies. El cas de Polop de la Marina n'és el millor exemple: un alcalde del PP detingut per la policia com a presumpte inductor de l'assassinat del seu predecessor a l'alcaldia, també del PP i que l'havia nomenat conseller d'urbanisme. D'urbanisme... Com, si no?
Trepitjar Polop és endinsar-se en el municipi típic de la Marina interior. Saturada ja la costa, amb localitats on ja no hi cap un xalet ni un apartament de 40 metres quadrats més, els nous residents busquen la "pau" de les poblacions properes a la costa però que no són en ella. Casos com el de Polop, però també com el de Benigembla (amb 1.000 habitants escassos, Julio Iglesias i el constructor Andrés Ballester volen edificar-hi 1.500 residències noves), com el de Parcent (hi ha actuat la Unió Europea i s'hi respira la tensió, per la negativa a construir-hi una megaurbanització també impulsada pel cantant i el negociant) o com el de Pego, que ja ha arrasat la marjal i ara assetja la muntanya...
A Polop viuen 4.000 persones, i una de cada cinc de fa pocs anys, quan s'han aprovat urbanitzacions a la part rural de la vila. No és ni de lluny saturada com la Nucia (16.000 habitants, fruit d'un creixement desorbitat i solidificat gràcies a la bona relació de l'alcalde, Bernabé Cano, amb el president Camps, tots dos implicats al 'cas Gürtel'), i és per això que les dents devoradores del territori hi havien posat els seus ulls. Hi havia ben pocs llocs tan suggerents com Polop. Alejandro Ponsoda, zaplanista que governava el municipi fins que el 19 d'octubre del 2007 va ser cosit a trets a la porta de sa casa, a Xirles, ho sabia del cert. 4.000 habitants en un indret que ben bé podia haver passat a tenir-ne el doble, si no haguera estat per la seua recança a l'hora de concedir segons quins permissos urbanísitics. Les topades amb el seu regidor d'urbanisme, Juan Cano, eren quotidianes, com quotidianes eren les visites dels constructors al poble. A 10 minuts mal comptats de Benidorm, amb una façana muntanyenca més que atractiva a la vora, com es percep només de fer l'aperitiu a la terrassa del bar que hi ha al bell mig del municipi, Polop era la víctima propiciatòria del desgavell urbanísitic que ja havia fet miques vells paradisos d'Altea, de l'Alfàs del Pi o fins i tot de la Vila Joiosa.
La mort del primer edil, esdevinguda fa més de dos anys, havia restat com una gran incògnita que surava a la població. Els polopins no en volien parlar, per bé que des del primer moment va intuir-se que la cosa tenia a veure amb el totxo més que no amb cap altra cosa... Encara que, com a tota bona història detectivesca, no falten ingredients ben galdosos, com ara el sexe. Directament o col·lateralment, perquè, col·lateralment, l'assassinat de Ponsoda va acordar-se a una reunió al club Mesalina, ubicat a Benidorm i escenari d'algunes escenes de la pel·lícula amb què l'actor Javier Bardem va fer el seu particular salt a la fama, 'Huevos de oro'. Després que el cas romanguera en un oblit forçat durant dos anys, al darrer mes s'han esdevingut set detencions relacionades amb el crim. La policia no havia deixat de treballar-hi.
Entre els enreixats, que ho són tots tret de l'alcalde (fa un dia que presta declaració a la comissaria i podria seguir aquest mateix camí), hi ha el presumpte sicari, que era en cerca i captura de feina més d'un any, per un altre cas fosc. Van localitzar-lo a Albatera, municipi del Baix Segura encara més maltractat pels pics i les pales. Era el primer nom d'un reguitzell de detinguts que vindrien a continuació... El 15 de novembre, dues setmanes més tard, queia un industrial de la comarca, polopí, proietari d'una sabateria. El 18, la guàrdia civil detenia el gerent del club on suposadament va tancar-se l'acord de fer desaparèixer Ponsoda. I el 20, dos txecs també enfilaven el camí de la presó. L'avantsala de la detenció de l'alcalde Cano fou la del propietari de Mesalina, el mateix dia 20. Aquest, durant la seua declaració davant la guàrdia civil, assegurava que hi havia implicat un càrrec públic. Quatre dies abans, i alertats per un pròxim viatge del campsista Cano als Estats Units (on resideix el seu fill i on pensava passar el Dia d'Acció de Gràcies), la guàrdia civil, de matinada, detenia l'alcalde.
La jutgessa del jutjat número 2 de la Vila Joiosa, que instrueix la causa, ha decretat el secret sumarial de les actuacions que porta a terme, però els rumors apunten que rere tot aquest entramat encara podria amagar-se el contructor o constructors que van ordenar la mort de Ponsoda per tal de desblocar els entrebancs que, segons sembla, aquest posava a la construcció desaforada a la població. Aquest serial per entregues tindrà ben aviat capítols nous, i la trama sembla encaminada en aquesta direcció. Del 'boom' urbanístic a un altre 'boom', aquest amb forma d'onomatopeia.
