Barcelona · Les pàgines i les notícies de política d'aquests dies són tot un galimaties. Per a trobar una informació de caire purament polític abans cal passar, escoltar o veure un grapat de notícies i minuts dedicats al que és pròpiament corrupció, o més ben dit, presumpta corrupció política.

De Matas a Bárcenas, amb la constant ombra allargada de Fabra. De les Illes Balears al País Valencià, de Madrid a Castella i Lleó... De Gúrtel a Palma Arena, la taca de la sospita s'escampa en milers de folis i s'afegeix a les que ja havien embrutat l'estora política.

Ara la qüestió es vol fer pivotar entre la presumpta corrupció d'un partit o la presumpta corrupció d'una colla d'aprofitats en un partit. Tanmateix, l'estat de shock és realment dur, i recórrer a actualitzar el recordatori de Filesa o recórrer al "i tu més" baixant als casos de corrupció local, sobretot els de tipus urbanístic que s'han anat destapant els darrers anys, tampoc ajudarà a trobar la veritat i a establir mesures per evitar que fets semblants no tornin a passar.

Que es produeixin casos de corrupció és un símptoma de la baixesa moral de les persones, i que es descobreixin és un símptoma que el sistema funciona millor que abans, quan no es destapaven.

I ara es podrà dir que aquesta allau de descobertes i d'investigacions judicials de casos de presumpta corrupció fomenta encara més la desafecció ciutadana, ja que els allunya de la política. Tanmateix, aquesta relació és una qüestió que encara hem de veure si passa, o no. Costa de trobar, en tots aquests anys de democràcia, una relació directa, consistent i significativa de càstig ciutadà amb els seus vots cap a aquells partits esquitxats per casos de corrupció.

Tanmateix, aquestes darreres setmanes s'han publicat enquestes els resultats de les quals diuen que els votants desafectes i que s'allunyen dels seus partits són votants de formacions de les quals, precisament, no es coneixen casos de presumpta corrupció. Quina paradoxa, no? Sens dubte són conclusions per a posar a la taula i valorar el tipus de votants que té cadascú, així com allò que els mou. O per valorar la presumpta veracitat d'aquestes mateixes conclusions publicades. Pagaran justos per pecadors o pecadors per pecadors? Aquesta és la qüestió.

D'una banda, en eleccions catalanes sempre s'ha demostrat que hi ha partits que quan són decisoris i exerceixen aquesta capacitat reben atacs i menyspreus constants, i de totes bandes; i malgrat atacs i enquestes sempre repunten en clima advers. I d'altra banda, en les eleccions espanyoles -especialment bipolaritzades- veurem quina és la vara que mesura la moral d'aquesta societat. Si algú pensa que la corrupció pot fer variar males gestions de crisis econòmiques, fins i tot pot trobar-se que és un malpensat o un errat de comptes...