Barcelona · Podria semblar que les premonicions de Jordi Pujol comencen a prendre forma. I que la primera rendició de la nació en aquesta fase s'ha fet prop d'Almansa, a València. Eliseu Climent i la plana major d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) haurien lliurat la ciutadella de TV3 i capitulat. Des de dijous TV3 ha estat fulminada a tot el País Valencià. Havia de passar. Camps n'havia anunciat la mort des del 2007. I tots sabem perquè: TV3 és l'únic canal de televisió nacional catalana que els poders fàctics espanyols han tolerat. Però amb una condició: la prohibició de desbordar les quatre províncies de Catalunya. Per això TV3 no és un canal més. s un afer d'Estat.

Crear TV3 el 1983 fou ja una acte de rebel.lió. Després l'ACPV a València i Voltor a les Illes van fer-se còmplices del repte i en facilitaren la recepció. Però Espanya no perdona. Primer Barrionuevo, amb l'aquiescència de Lerma, va multar l'ACPV amb 15 milions de les antigues pessetes. Després Zaplana va simular un pacte amb Pujol, a canvi del suport parlamentari al primer govern d'Aznar. Després Camps s'ha burlat de la ingenuïtat dels dos tripartits catalans: volia reciprocitat si obtenia un tercer múltiplex de Madrid per continuar regalant canals espanyolistes als seus. Mentrestant, Zapatero i De la Vega es mofaven de la ILP de les 651.000 signatures, que situava l'arrel del conflicte on era, a les Corts de Madrid. Afer d'Estat en tota regla.

Ara, el rei de taifes valencià ha imposat a ACPV una sèrie de multes que vorejen el mil·lió d'euros. Per quin crim? El Suprem haurà de decidir si el reiet Camps no usurpa competències del Regne d'Espanya. Mentrestant, caldrà pagar. Però, qui hauria de pagar aquesta infàmia en euros? TV3? La Generalitat de Catalunya? La societat civil dels països catalans? Per què ho hauria de pagar ACPV, que ha estat justament l'entitat cívica que durant 40 anys ha fet l'impagable servei de connectar el País Valencià amb tota la nació? Capitulació? No, molt abans que Camps desplacés Zaplana i aquest a Lerma, l'Eliseu ja hi era. L'Eliseu Climent i l'ACPV. I tots nosaltres. I nosaltres no ens rendirem, president Pujol. s un afer d'Estat, del nostre.