Barcelona ·
De fa temps, molt temps, que el PP vol eradicar TV3 al País Valencià. A tranques i barranques' s'han anat sostenint les emissions a la major part del sud meridional. En el seu dia, quan el conseller Tresserras aguantava la pressió com podia i tractava d'arribar a un acord, CiU dibuixava un escenari dantesc i atribuïa a la incompetència i desídia del Govern les maniobres del PP i el seu odi a la llengua. Mai vaig dubtar que Tresserras feia el que estava a les seves mans. A ell, això dels Països Catalans no li ha vingut sobrevingut, se'ls creus i se'ls ha cregut sempre. Per primer cop teníem un conseller que entenia la nació en la seva totalitat per molt que només tingués competències en una part d'ella. Però no només el regionalisme principatí de CiU s'apuntava a l'apunta, dispara i torna a carregar.
En aquesta estratègia també va trobar la connivència d'alguns valencians (d'aquests que des de l'exili barceloní exhibeixen un abrandat múscul patriòtic) que des de les seves talaies mediàtiques pontificaven i arremetien contra el Govern Tresserras. Gairebé semblava que no era el PP qui volia tancar els repetidors sinó que el mateix Tresserras s'hi avenia. El mateix Laporta s'abonava a la teoria en plena campanya. La ficció la van mantenir fins l'últim dia, tristament fins l'últim.
Doncs bé, ja tenim al Govern de la Generalitat els seus detentadors naturals. I què ha passat? Que el PP anuncia la solució definitiva, la castració química. Ja no es tracta ni d'un ni de dos repetidors, ara els amenacen tots d'una tacada. I no, efectivament no és responsabilitat del nou Conseller de Cultura, encara que això dels Països catalans li faci més nosa que servei. No, tampoc del President Mas, l'excels negociador de contrapartides a Madrid.
De tan sabut com és pot semblar sobrer dir-ho. Però és així: el PP odia la llengua, el PP utilitza l'anticatalanisme com arma electoral, el PP té la paella pel mànec. I la Generalitat de dalt, per molt que s'hi posin, dóna pel que dóna. I no dóna per fer respectar el senyal de TV3 a València, per molt que sigui amb diners de valencians i valencianes.
Ara bé, s'ha de donar la batalla de les ones per perduda? Ens hem de quedar creuats de mans? De cap manera, s'ha de protestar fins i tot quan no serveix per a res, que hagués dit el Pedrolo. No hi hem de renunciar, de cap manera. Tothom ha de fer pinya, tothom. Però sisplau, prou d'actituds mesquines. Al Cèsar el que és del Cèsar. Pel bé del país i per no perdre de vista qui és el veritable enemic.