Anuncia el molt honorable Artur Mas una llista de país, mentre Unió no sap si resta o marxa.
Mentrestant arriba a la capital de Catalunya una llista alternativa, un no acaba de saber ben bé a què o a qui és alternativa a la vista dels primers nomenaments, i el molt honorable s'entesta en voler-nos convèncer de la inconveniència de parlar de dretes o esquerres.
En bona mesura, probablement molts des de la dreta catalanista voldrien un xec en blanc per a una transició nacional assenyada. Per raons que se m'escapen, semblaria que tot el problema rau en què els esquerristes, que es deia, no abaixin el cap davant les exigències alienes, perquè, com d'habitud a la nostra dreta nacional, ell i només ells, són el país, posseïdors i alhora demiürgs d'una veritat inaccessible a la resta de mortals.
Per això, no acaben d'entendre que estant fent mal al procés, que l'estan debilitant mentre cerquen alternatives per a la conservació del "seu" poder. Des de començaments del segle vint, i encara avui, ha estat llarga la relació de personalitats inequívocament nacionalistes que, simultàniament, pretenien que les classes populars veiessin la nostra terra com un espai compartit, no un vedat de caça dels senyorets de sempre.
Sovint, ens fa més mal aquestes marxes rere el conducator que ens ha d'obrir les aigües del mar Roig, que no caminar en paral·lel, amb un horitzó similar, o el mateix si m'apuren, però amb vehicles distints, perquè, cadascú entenem les relacions socials i polítics d'una manera diferent. No crec que sigui positiu l'aiguabarreig de sigles, com tampoc em sembla encertada la comunió acrítica.
No s'ha construït el nostre país des de la resignació, sinó des de la il·lusió d'un nou marc institucional, un Estat propi, que a més tingui unes característiques que apropin l'acció política al ciutadà, que pensi més en les classes populars i en la defensa de l'Estat com a propietat comuna dels ciutadans, que no en la hobbiana lluita de l'home contra l'home, de l'egoisme creador que diuen els liberals.
I caminant en paral·lel obtindrem, segur, el premi de la victòria sense que ens haguem prèviament de convertir en espectres sense doctrina i ideologia.
