
És una tema que avui està a l'ordre del dia de tots els mitjans de comunicació i en el debat polític.
Es diuen i es comenten moltes coses perquè és cert que la corrupció fa perillar el funcionament de les institucions democràtiques i demostra el nivell ètic de la societat i de --sobretot--els que, com a responsables institucionals, haurien de donar exemple.
A mi, però, m'agradaria fer dues observacions, encara que el volum econòmic no tingui molta importància --si que s'assembla, però, quant a l'actitud bàsica. ¿Quantes vegades ens han fet una reparació de qualsevol tipus a la nostra casa i l'operari corresponent ens ha preguntat: voldrà la factura? I quina ha estat la nostra resposta?
També hi influeix una certa herència del Franquisme, període en que el poder públic no mereixia cap confiança. I deixeu-me explicar una experiència personal. Quan vaig tornar de París com a llicenciat en filosofia i estava a punt d'entrar a treballar a la Fundació Jaume Bofill. Un catedràtic de la Universitat de Barcelona, que havia sigut professor meu i que jo admirava per la seva competència professional i per la seva ètica, em va proposar si volia ser professor ajudant a la seva càtedra. La meva resposta va ser que estava a punt d'entrar a treballar a la Fundació i que no sabia si seria compatible combinar les dues feines.
Ell em va respondre que, com que encara no era segur que a Madrid li acceptessin, només em demanava si podia proposar el meu nom i ja veuríem. El fet és que al cap de quinze dies em va comunicar que a Madrid ho havien acceptat i que no em preocupés perquè jo només hauria de substituir-lo quan, per raons de gestió acadèmica, ell no pogués donar alguna classe durant el curs. El fet és que això només va passar dues vegades i només vaig donar, per tant, dues classes durant el curs.
Un dia em va telefonar i em va dir que l'havien avisat de secretaria de la universitat que jo no havia anat a cobrar. Jo li vaig respondre que creia que ho havia d'anar a cobrar ell i pagar-me només les dues classes que jo havia donat. Em va dir que ell no podia fer això i que qui havia d'anar a cobrar era jo. Jo li vaig respondre considerava que això seria una estafa.
Sempre recordaré la seva resposta: "Estafar a l'Estat? A l'Estat no se l'estafa mai". Vet aquí l'actitud de respecte que mereixen algunes formes d'administració pública.