Els mitjans de comunicació, en general, han seguit el camí que els facilitava el sector públic espanyol el qual vol que quedi en un segon terme, o encara millor, mira de que quedi abandonat, el projecte democràtic que consisteix en
consultar la població de Catalunya per si es vol una institucionalització adequada a la realitat nacional de Catalunya.
La judicialització de tots els passos i l'enrenou pels casos de corrupció, o d'aprofitament dels mitjans institucionals per interessos partidistes, s'ha convertit en la manera de crear un ambient social que relega a un afer marginal l'aspiració política que ha mobilitzat el poble de Catalunya des de fa uns quatre anys. Es cert que cal corregir el funcionament d'alguns partits o d'algunes persones vinculades interessadament en algunes organitzacions polítiques, però el funcionament i la difusió de casos i, en algunes ocasions, de preteses corrupcions no demostrades serveix perquè l'opinió pública deixi de pensar en el repte que està pendent i es fonamental pel desenvolupament democràtic, com és el referèndum d'autodeterminació i la possibilitat d'una república catalana si es la voluntat majoritària de la població del nostre país. Un exemple de la utilització parcial i interessada de l'aplicació de la llei només cal observar-la amb les multes incomprensibles a les dues entitats privades que han posat el seu accent d'actuació en les reivindicacions democràtiques: Omnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana.
Hem de procurar no deixar-nos enganyar. Que cal millorar el funcionament del sistema polític ho sabem des de fa anys. Ningú podia suposar que un partit polític podia funcionar a partir de la quota dels seus afiliats a no ser que tingués donatius de simpatitzants amb possibilitats de fer aportacions més importants. També alguns ho han aprofitat per cobrar comissions de caràcter personal, però cal tenir en compte que en aquests moments es procura centrar l'atenció de la opinió pública, amb casos si cal inventats, per tal de desviar l'atenció respecte als temes fonamentals.
Sense deixar de procurar un millorament dels sistema de funcionament dels partits i l'honradesa de les persones amb responsabilitats públiques, cal centrar l'atenció al fet que tot plegat serà més fàcil de tractar adequadament quan disposem d'un país que tingui clares les seves competències en tots els sentits. És a dir, cal deixar clar a la ciutadania que és bàsic el reconeixement institucional de la nacionalitat catalana.
Jordi Porta
