La història de la democràcia ens recorda sovint que els límits territorials dels estats actuals en el món han estat definits majoritàriament a partir de la violència i les guerres. Probablement una manera d'intentar corregir-ho va ser l'establiment per part de les Nacions Unides del respecte al dret a l'autodeterminació dels pobles.
La commemoració del dia que es va aprovar l'actual Constitució espanyola ha servit per recordar la manera com es va redactar i com va ser acceptada. La majoria dels ciutadans de Catalunya van votar-hi a favor i aquesta actitud era comprensible si tenim en compte els fets que la varen precedir i el règim del qual partíem malgrat que es va dir que el canvi que significava aquesta Constitució no representava una ruptura amb el règim franquista sinó una reforma.
Val la pena llegir el capítol de Josep Fontana titulat "Identitat catalana i mobilització ciutadana des de la fi del franquisme" en el llibre "Raó de Catalunya" per recordar el procés que es va seguir des de la mort del general Franco el 1975 fins a principis dels vuitanta.
Parlar ara del respecte a la llei constitucional obliga una vegada més a recordar que de lleis n'hi ha hagut sempre. Les dictadures també en tenen. El problema significatiu democràticament és el context en el que s'elaboren i s'aproven. I en aquest sentit els ciutadans de Catalunya tenen tot el dret a reclamar l'exercici del dret a l'autodeterminació amb el referèndum corresponent.
Jordi Porta