Parlament valencià

València · El cas més recent d'aquesta curiosa teoria és el de la reforma de l'Estatut d'autonomia, que després d'aprovar-se solemnement l'any 2006 (fou la primera a ser retocada, en aquesta onada darrera) ara és a punt de ser modificat per una petita clàusula. Un petit retoc que implicarà, per primera vegada i a causa precisament de la reforma darrera, que els valencians visiten les urnes per validar-la en referèndum. És a dir que, d'alguna manera, ara els ciutadans sí que podran manifestar-se a favor o en contra de la reforma, que abans haurà de passar els tràmits corresponents del Congrés i del Senat.

A diferència d'ara fa cinc anys, però, aquest procés serà més tràmit que mai, ja que l'única modificació que s'hi introdueix és un apartat que fa referència a les inversions pels propers set anys, que hauran de comptar amb el pes demogràfic del País Valencià com a factor de referència. Allò que el PP no va voler incloure-hi el 2006, ara s'afanya a reclamar-ho per la via d'una reforma d'urgència, abans dels comicis, per tal que la Generalitat puga garantir-se aquests ingressos amb celeritat. Amb la reforma de finançament feta en temps de José María Aznar a Madrid i Eduardo Zaplana a València, el govern valencià rep diners en funció dels habitants del 2001, no dels actuals, que són el 20% més: de quatre milions a cinc, concretament. Però el PP, malgrat haver-ho denunciat públicament i tot i els atacs que ha vessat contra el govern espanyol pel dèficit de finançament, no va voler introduir aquest blindatge que ara sí que accepta per por a que no fora admès pel Tribunal Constitucional. Ara que l'estatut andalús o el català, entre més, ho ha validat, el PP valencià sí que fa aquesta passa tan important.

I ho fa, cosa important, sense comptar amb la "clàusula Camps" de què tant se'n va parlar. Una clàusula creada amb enginy pel president valencià, que pretenia ser el primer a reformar l'estatut a la nova fornada i que va fer mans i mànigues perquè "els valencians, per fi, arribem els primers a la demanda del màxim autogovern", tot el contrari del que va esdevenir-se a la transició, quan l'accés a l'autonomia (a diferència de Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia) va fer-se per la via lenta de l'article 143, i no per la ràpida del 151. Amb tot, la clàusula en qüestió, com ja alertaven molts experts juristes, manca de virtualitat i era com bufar en caldo gelat, que diuen per València.

Aprovada per 92 dels 99 diputats (hi han votat en contra els tres membres d'Esquerra Unida, que demanaven una reforma en profunditat i més ambiciosa de la carta magna valenciana, i amb l'absència de sis quatre diputats més, entre els quals Joan Ignasi Pla, que va pactar amb Camps la reforma del 2006), el nou text tan sols afecta a la disposició addicional primera de l'Estatut.

Compromís pel País Valencià (Bloc, Iniciativa i Verds) han fet veure que la reforma exprés, i tan propera a l'anterior, evidencia el "fracàs" d'aquella última. La reforma aportarà 3.500 milions d'euros extraordinaris durant els propers set anys. Segons Enric Morera, síndic del grup parlamentari de Compromís, ala anys ue no hi ha hagut aquesta nova clàusula "els valencians hem perdut 2.500 milions d'euros".

Els socialistes, de la seua banda, han demanat que el PP aprofite l'avinentesa per fer una "passa endavant" en allò que respecta la resta de l'Estatut, la majoria del qual encara és per desenvolupar. Sense anar més lluny, l'Agència Tributària Valenciana, que el Consell no ha volgut posar en marxa potser pel deute que acumulen els comptes públics.

El referèndum, que ben bé podria coincidir amb les eleccions estatals del 2012, signigficarà la primera ocasió en què els valencians es manifesten sobre el seu marc legal més pròxim. Ni el 1982, quan van aprovar-se els símbols del país, ni tampoc el 2006, no van tenir-hi ocasió.