Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 19 de de juny del 2012 | 18:37
Crònica

Països Catalans: Nació catalana

Les declaracions de Josep Antoni Duran i Lleida i l'article de Sebastà Alzamora al diari Ara són opinions que, des de dues perspectives molt diferents, coincideixen en un punt: l'expressió política i els continguts que representa 'Països Catalans' no són convenients en uns moments de greus dificultats a les Illes i al País Valencià.

És evident que l'explicació d'un i d'altre mereixen tot el respecte, observació i anàlisi. Però el que cal preguntar-se, també, és per què sempre, sempre, han de cedir els mateixos: aquells qui no gaudeixen de les eines de poder que permetin transformar, manipular i teledirigir realitats polítiques.

És cert que, en el transcurs de les darreres dècades, s'han comès molts errors amb l'expressió 'Països Catalans', tot i ésser, aquesta, una realitat indiscutible des d'un punt de vista cultural i lingüístic. I també, per què no, una realitat política indiscutible, donat que es parla en plural de països, és a dir: diferències unides per una mateixa llengua i cultura pròpies i en una Nació comuna.

El nacionalisme espanyol i els seus aparells han gastat multitud de mitjans, energies i estratègies per a destruir la cohesió de la Nació catalana que una part important de la població defineix com a Països Catalans. I cal reconèixer que ho han fet amb un èxit important al País Valencià ─no tant a les Illes. 
¿Podem permetre, sense immutar-nos, el que ha passat els darrers mesos amb el nou Govern del PP a les Illes?"
Cal destacar, doncs, que el Principat, Catalunya, no hem estat a l'alçada de les circumstàncies polítiques en els moments d'una certa fortalesa, i hem deixat de banda la reivindicació de la Nació en la seva integritat en un segon pla: hem arribat a creure que concentrar-nos de manera excusiva i única en nosaltres ens permetria avançar cap a la plena sobirania nacional, encara que això comportés el preu d'esquarterar la Nació. 

Els nostres dirigents, per tal de contentar les nostres consciències han fet arribar, en certes etapes polítiques i d'una forma directa o indirecta alguna almoïna als grups que lluitaven al País Valencià i a les Illes per la supervivència de la nostra cultura i llengua comunes i, fins i tot alguna vegada, sense fer-se veure massa, n'hi han donat suport polític puntual.

Però des de Catalunya no hem tingut mai una veritable política ni cap estratègia dirigida a la totalitat de la Nació: no hem sigut capaços de generar serioses, concretes i estratègiques polítques de construcció nacional que tinguéssin un veritable abast a tota la Nació. Sols hem pogut gaudir d'alguna actuació puntual d'algun partit polític en la qual situava una part de la seva actuació al País Valencià i les Illes. I moltes vegades aquesta acció no ha provocat cap altre avenç que no fós debilitar les forces polítiques de les Illes o el País Valencià.
Ens juguem la Nació catalana si a dia d'avui no donem suport incondicional a tots els ciutadans als quals representa"
Des del nostre col·lectiu coneixem a fons la realitat del País Valencià i les Illes i sabem la feina que han dut a terme algunes forces polítiques, socials i algunes entitats de la societat per lluitar, fermament i decidida, en defensa  de la identitat catalana. El Govern del Principat, però, en totes les seves etapes no ha sabut generar una veritable política nacional i no ha pogut establir coincidències o complicitats amb la societat de les Illes i del País Valencià.

Possiblement l'expressió 'Països Catalans' provoqui un cert rebuig en la majoria colonitzada i assimilada de les Illes i del País Valencià, però en canvi ha representat i representa una eina de resistència entre els sectors que lluiten, dia a dia amb el seu activisme, per sobreviure en unes condicions que mai no han estat prou enteses pel Govern del Principat.

Des de fa molts anys, al País Valencià ─i ara, amb una brutalitat extrema, a les Illes─ l'anticatalanisme, el nacionalisme espanyol, i una part de les societats acomplexades i domesticades d'aquestes dues parts de la nostra Nació plantegen minoritzar i marginalitzar els sectors sensibles nacionalment de les Illes i del País Valencià. Això requereix que, tot i la crisi econòmica i tots els problemes que avui té el Principat, passi a ser intol·lerable que encara a dia d'avui la nostra classe dirigent, els seus representants polítics i més encara els sectors sobiranistes no entenguin que ens hi juguem la supervivència de la Nació. Ens juguem la Nació catalana si a dia d'avui no donem suport incondicional a tots els ciutadans als quals representa.

¿Podem permetre sense immutar-nos, des del Principat, el que ha passat els darrers mesos amb el nou Govern del PP a les Illes? ¿Hem d'acceptar l'esquarterament polític que ha executat el nacionalisme espanyol? ¿Ens hem d'acomplexar i convertir-nos en còmplices dels botxins d'una part de la nostra Nació?

Aquesta és la veritat que no diuen aquells qui, amb una part de raó, avui posen en qüestió la denominació 'Països Catalans'. El que ens han de dir, però, és si hem de seguir permetent l'esquarterament i l'assimilació de dues parts molt importants de la nostra Nació, llengua i cultura com són les Illes i el País Valencià. No és pas una qüestió de denominació: es tracta de defensar la supervivència de la Nació.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat