Aquestes properes setmanes Espanya, com a estat-nació --un estat immers en una crisi molt profunda--, comença a moure's histèricament. Les darreres declaracions de José Manuel García Margallo i d'Alfonso Guerra, el projecte de recentralització de l'Estat i la desesperació que es percep a Madrid per l'acceptació i difusió de la realitat nacional de Catalunya al món, a la premsa internacional, a les Nacuions Unides, a la UE i inclòs a l'OTAN els deixa perplexos més pel que no diuen que pel que diuen.
Demà, 6 de desembre, dia de la "Gàbia Espanyola" l'unionisme a Catalunya després del fracàs del 12-O intentarà treure el cap i acontentar el "papà Estat" que paga i que els exigeix ja resultats.
Per a preparar la diada unionista de demà res millor que una bomba informativa contra el Govern de Mas: el document de la presumpta creació d'un servei d'intel·ligència electrònica.
El protagonista del document apòcrif, el quintacolumnista Albert Rivera, ha presentat aquests papers --plens de faltes d'ortografia-- indicant que suposadament poden comprometre el Govern d'Artur Mas i creient-se que el sobiranisme és únicament un invent del President... Com n'estan d'equivocats... no entenen --o no volen entendre-- res.
Els unionistes per a aquesta nova diada tenen, però, un petit èxit: portar Navarro a postrar-se davant de la senyora Llanos de Luna... pobre PSC oficial... L'emprenyada i la perplexitat de les bases del partit arreu del país veuen estupefactes com Navarro i la seva petita camerilla malbaraten la historia de gran dignitat nacional del PSC.
Aconseguirem la nostra llibertat nacional però caldrà resistir, resistir i resistir"
Les clavegueres, desesperades davant la data i pregunta d'un possible referèndum d'autodeterminació segur que preparen noves bombes informatives i esperem que de cap més tipus: nous invents, nou jocs brut (com Bandera Oculta)... i també d'altres plans amb d'altres denominancions que ja prepares per a usar-los en el seu moment. L'objectiu: trencar la societat catalana i la seva cohesió social, i desfer la il·lusió i els sentiments d'emancipació de la gran majoria social del país.
Persones i institucions patiran diverses formes de difamació i desprestigi durant aquestes ofensives. Què cal que fem, els sobiranistes? Primer, tenir clar que ho intentaran tot i que si no fan més és per la inutilitat i per la manca d'intel·ligència i capacitats dels seus serveis. Perquè són incapaços d'oferir un projecte alternatiu al sobiranisme i perquè no tenen arguments democràtics. De fet, no poden fer res més perquè som al segle XXI i en el marc d'una Europa democràtica i de l'OTAN.
Aconseguirem la nostra llibertat nacional però caldrà resistir, resistir i resistir, amb patriotisme, disciplina i sobretot amb sentit d'Estat, un sentit que a dia d'avui manca en el nostre poble. Hem de defensar les nostres institucions nacionals i estructures d'Estat.
Tenim i tindrem patriotes damnificats que segur que seran els qui estan i estaran en la vanguardia del nostre poble. Tots ells, fins i tot aquells que equivoquin en alguna estratègia, han de sentir l'escalf i el suport de tots els sobiranistes.
Ferms tots, doncs. Som més dels que ells voldrien i si anem junts guanyarem.
