Recordar com l'assagista d'esquerres Joan Fuster exhortava les classes rectores valencianes a aprendre a oprimir sempre té un efecte grotesc
Lleida ·
Bé que sapiguem que una tal incitació no responia a estats transitoris de sadisme social o esquizofrènia ideològica, sinó, ben al contrari, a la confiança del suecà en l'esquema marxià del progrés històric: només una burgesia orgullosament dominadora podia engendrar un proletariat defensivament revolucionari.
Però Fuster només hi va veure, en els patricis valencians contemporanis, una classe dimissionària, de manera que, com aquells gags en què el reu ensenya al carceller a tancar bé la cel·la, les seues exhortacions civils no podien tenir sinó un deixat d'esperpent: d'esperança grotesca.
Laporta torna a tenir el suport de molts culers grotescament esperançats que, algun dia, ells també beuran xampany"
A les dècades dels vuitanta i dels noranta, molts catalans van imitar el gest fusterià, però adoptant, en aquell cas, una institució esportiva, el FC Barcelona, com a sinècdoque del país. Deprimits enmig de la presidència inacabable d'un tenebrós constructor, van reclamar a la plutocràcia catalana que assaltés el club amb audàcia i set de posteritat. "Tingueu grandesa, doneu-nos èpica, domineu-nos bé."
Des de llavors, només Joan Laporta i Estruch ha assumit el repte. Succeït per la mediocritat, la mala fe, la covardia i la inèpcia, l'expresident Laporta torna a tenir el suport de molts culers grotescament esperançats que, algun dia, ells també beuran xampany.