Lleida · El feixisme considera Ciutadans una mena de partit vicari, un instrument útil d'acció política, alhora que Ciutadans no té cap inconvenient d'acollir-lo i transvertir-lo. Per als desemmascaradors enxarxats, i per a la progressia hispana en general, les raons d'un tal amistançament són òbvies: el regeneracionisme espanyol de matriu reaccionària ha vist en Albert Rivera ─aquest vedellet perifèric convertit en toro brau panhispànic per mitjà de clenbuterol catòdic─ l'antídot perfecte contra Podemos, formació criptocomunista malgrat que defugi d'adscriure's a l'esquerra, alhora que Ciutadans és prou amfibològic, granespanyolista i organitzativament feble per no fer lletjos a l'activa progènie de José Antonio.

El que els ciberdesmuntatges no posen en relleu, perquè l'origen estrictament principatí de Ciutadans els resulta incidental, és que la confluència entre els uns i els altres estava, si se'ns permet l'abús, genèticament predeterminada.
Ciutadans 'feixisteja perquè ve' de Catalunya: perquè el seu antecedent més remot és la Coordinadora de Afectados en Defensa del Castellano"
En efecte, per a un partit català fundat el 2005 amb l'únic objectiu de liquidar Catalunya com a entitat nacional ─i la dèria de posar fi a la immersió lingüística en seria tributària─, no hi ha disponible cap tradició democràtica i progressista sòlida on imbricar-se. Si espanyolisme i reacció no són necessàriament afins en termes lògics, sí que ho són, almenys al Principat, en termes històrics, de manera que el primer repte que C's afrontava a mitjan 2000 era la creació ex nihilo d'un espanyolisme català genuïnament socialdemòcrata. Sense base social, ni voluntat, per afrontar-lo, la deriva reaccionària ha estat qüestió de temps.

Ciutadans no feixisteja i, a més a més, ve de Catalunya, sinó que feixisteja perquè ve de Catalunya: perquè el seu antecedent més remot és la Coordinadora de Afectados en Defensa del Castellano; perquè, convidat a jutjar la figura de Lluís Companys, no se li acut sinó "va ser un president colpista".