Fer per manera que a la pregunta no s'hi llegeixi la paraula independència perquè, l'endemà de la consulta, davant un eventual triomf del sí (a un estat sobirà?), es pugui adduir que el sentit del vot majoritari no és unívocament secessionista, no és només cosa d'execrable quintacolumnisme ─autosabotatge tècnic a l'alçaprem de l'emancipació─, sinó que suposa, sobretot, un atemptat a la democràcia.
Lleida ·
¿De debò cal tornar a explicar a algú (com es veuen obligats a fer, ai, l'ANC, ERC o la CUP) que els milions de catalans independentistes que han fet possible el procés ja han prefigurat la pregunta, independència sí, independència no?
¿Admetríem eufemismes o ambages en la formulació d'una consulta de què depengués, posem per cas, la plena igualtat entre homes i dones, sempre sota el pretext de no espantar els misògins i a risc d'obtenir uns resultats interpretativament ingovernables i, doncs, políticament innocus? Sí, en cas que fóssim aquell malparit que oculta el seu masclisme contumaç rere retòriques igualitaristes i afectats encomis de la feminitat.
En el pitjor dels casos, 'pregunta inclusiva' és motiu d'enorme excitació per a Duran"
Pregunta inclusiva és una trampa semàntica que ens envesca amb les bondats del pluralisme i el descrèdit de les posicions excloents. En el millor dels casos, és un intent al·lucinantment ingenu d'emmotllar l'àmbit de l'objectivitat històrica, on les opcions són molt restringides, a una mena de síntesi de disposicions subjectives envers la Catalunya emancipada, algunes de les quals estan condicionades per escrúpols ideològics, sentiments contradictoris, equilibrismes partidistes, etc.
Volem dir que, en certa manera, al moment històric que viu el país (i a la consulta democràtica que se'n vol fer càrrec) li interessa ben poc, si a casa sempre hem estat molt confederalistes. En el pitjor dels casos, pregunta inclusiva és motiu d'enorme excitació per a Duran.
