Reaccionaris o babaus, són molts els que, a l'empara de metàfores organicistes, que assimilen formacions socials a cossos humans, pretenen convèncer-nos que, al capdavall, aquesta crisi haurà valgut la pena: que, un cop superada la malaltia, l'organisme haurà renovat, i redoblat, les seues defenses.
Lleida ·
Un poble depauperat no és una tragèdia històrica, sinó una greu baixada del ferro gràcies a la qual acabarem equilibrant la dieta. Fotem-li la casa i la feina, al mestretites reaccionari, i fem-li notar que en fa un gra massa, d'aquest transitori dèficit de proteïnes. Si l'enginyós feixista de l'Europa d'entreguerres es referia a la bellesa de la guerra, el perspicaç filofeixista d'avui parla de les bondats que enclou la destrucció dels mitjans de subsistència de la majoria.
Altrament, una forma de consol allunyada d'aquest obscè antihumanisme, que redueix la nostra vida a una mera funció d'un tot que cerca l'equilibri, podria ser, si es vol, la següent: alguns, ignorants com érem, hi hem guanyat, amb el catacrac, coneixement de les regles del joc i de les estratègies dels qui les han dissenyat. Perquè alguns no sabíem què passa si no pots continuar pagant la hipoteca del pis al teu creditor, a un banc del qual tampoc no sabíem que, en moments de destret, és mereixedor d'una solidaritat governamental molt superior a aquella de què és digne un país devastat per un terratrèmol.
Perquè alguns no sabíem que el sou dels assalariats d'Occident està estancat des de fa dècades, per tal com explotar-los al lloc de treball és, des de fa dècades, força menys reditici, i que per això ha calgut amoixar-los amb fabulosos crèdits, que no és sinó abraçar-los com diuen que ho fa l'ós. Perquè alguns no sabíem, en fi, que fins i tot nosaltres, que valem tant, acabaríem sobrant.
