Lleida · Com si fos un d'aquells cracs del futbol als quals amonesten ocasionalment perquè no s'acomodin, embeguts en els elogis al seu talent. Però l'alcalde socioliberal i rosegaaltars dels lleidatans no és cap crac.

"He captat el missatge": vet ací un exemplar formidable d'il·lusió narcisista, d'aquella que et converteix en el destinatari últim de tota praxi col·lectiva, d'aquell deliri en què vius quan et saps cridat a governar els teus contemporanis ─bé que el teu sigui un messianisme adotzenat, d'escala local i atenuat per una prosaica flaca pel desenvolupament tecnològic. Però no hem votat opcions d'esquerres i independentistes per fer un toc d'atenció a un gran home fal·lible, sinó per tenir una Paeria d'esquerres i independentista.

Barcelona. Per a la politologia franquista, una candidatura com la d'Ada Colau, integrada per resolts autodeterministes i alguns independentistes, hauria estat indiscutiblement mereixedora de l'anatema de "rojoseparatista". PP i Ciutadans, en canvi, l'afiguren com un paladí sobrevingut del constitucionalisme espanyol. PP i Ciutadans, ¿s'han doncs finalment alliberat de les adherències franquistes que, des d'aquesta tribuna, hem denunciat qui-sap-lo? No: del que s'han finalment alliberat és de qualsevol compromís amb l'honestedat analítica.