Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 11 de de juliol del 2012 | 17:33
Crònica · Pla de lleida
Ivan Mambrillas

El dogma

No es pot ser federalista català, intel·lectualment honest i intel·ligent alhora, de manera que, si un atresora dos d'aquestes qualitats, mai no tindrà la tercera (hem manllevat la suggestiva formulació a un sociòleg noruec, que va empescar-se-la a propòsit, no pas, òbviament, del federalisme patri, sinó del marxisme ortodox).

Lleida · És a dir, si un és federalista i intel·lectualment honest, no és intel·ligent (vegi's, potser, Carme Chacón); si un és federalista i intel·ligent, no és intel·lectualment honest (vegi's, potser, Miquel Iceta), i si un és intel·ligent i intel·lectualment honest, no és federalista: vegi's Antoni Castells.

Diríem que l'exconseller d'Economia és el primer prohom del PSC a qui hem sentit abjurar del federalisme com a model per a la transformació de l'estructura política de l'estat. Ho va fer dilluns a la ràdio pública catalana, adduint els mateixos arguments amb què l'independentisme ha arremès, ad nauseam, contra aquest subgènere de l'utopisme extrem que és l'Espanya federal ─"dos no es federen si un no ho vol".
O s'alliberen del dogma, o es trobaran parlant de la necessitat de reformular les relacions amb el PSOE... la mateixa vigília de la independència"
Castells, doncs, sobiraneja, i ho fa amb la complicitat ideològica, més o menys manifesta, d'elements conspicus del socialisme català com Ros, Elena i Tura: l'escissió espiritual entre el PSC catalanista i el PSC que sent admiració per Carme Chacón no podria ser més fonda. I, tanmateix, ¿què ho fa que a hores d'ara sigui més plausible la independència del Principat que no pas la desintegració del PSC-PSOE per raons de projecte nacional?

La unitat dels diferents socialismes catalans va ser filla d'una conjuntura: la Transició. Després de quaranta anys d'emmetzinament ideològic, calia evitar la divisió de l'electorat de centreesquerra per raons de filiació nacional. L'invent ha estat políticament tan fèrtil que les virtuts d'aquella unió originària s'han exagerat fins a fer-ne un dogma de fe, una creença insensible als canvis històrics i a les ensulsiades electorals.

El dogma diu: la unitat civil de Catalunya depèn de la unitat de PSC i PSOE. Captius d'aquest sofisma, socialistes persuadits que un centreesquerra sobirà i autodeterminista podria disputar l'hegemonia a CiU són tanmateix incapaços de verbalitzar l'eventualitat d'una ruptura amb el PSOE. O s'alliberen del tal dogma, o es trobaran parlant de la necessitat de reformular les relacions amb el PSOE... la mateixa vigília de la independència.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat