Alguns n'han dit cinisme postmodern: en conèixer-se els resultats de les eleccions al Parlament del 2012, Sánchez Camacho va manifestar que el sobiranisme havia estat clarament derrotat.
Lleida ·
Una proposició que manté una correspondència amb el món objectiu i compartit igual que "Mariano Rajoy no va aconseguir la majoria absoluta en les generals del 2011", i, tanmateix, ningú no es va mostrar públicament atònit davant les obligades conjectures que
a) Sánchez Camacho no sabés sumar, o
b) S.C. pretengués enganyar-nos, senzillament perquè tots acceptem que la violència hermenèutica sobre la realitat, la interpretació deshonesta de la seua factualitat més rotunda, són trets constitutius del discurs polític, del combat dialèctic entre partits.
Que l'enemic galleja? Que els líders independentistes es fan fintes? Ves que no tornem a fer una calçotada"
Som cínics postmoderns perquè sabem que, davant la primera dada econòmica en aparença benvolent, al president del govern espanyol li correspon de parlar de "recuperació" mal que sigui tan conscient com nosaltres que l'única realitat brillantment restaurada ha estat la pobresa vergonyant de l'edat mitjana.
Des d'aquesta tribuna detestem —no cal dir-ho— l'anomenat cinisme postmodern i, tanmateix, cansats de l'"ai ai ai!" que últimament reverbera en les parets de l'independentisme, ens sentim temptats de fer un elogi tàctic d'aquesta descreença indolent. Que l'enemic galleja? Que els líders independentistes es fan fintes? Ves que no tornem a fer una calçotada, aquest cap de setmana.
