Fins ara no hem pogut usar, en la forja de la palanca per a l'emancipació, ni un sol material noble, sinó, només, succedanis.
Lleida ·
Ni hem pogut formular una pregunta única i clara, amb resposta binària i unívocament interpretable (per mor del consens entre partits, hem hagut de beneir un petit espantall demoscòpic), ni hem pogut negociar amb l'estat un autèntic referèndum d'autodeterminació (l'immobilisme de l'oligarquia hispana ens ha obligat a empescar-nos una consulta legal, això és, una macrocaptació d'opinions destinada a orientar el govern català a l'hora de promoure una eventual reforma de la Constitució).
L'alçaprem, fet de succedanis, era corb, però així i tot l'hauríem arquimedianament aprofitat, a fe de Déu!, per moure el món: en efecte ─com addueixen els feixistes que han impugnat la llei i la convocatòria─, la consulta del 9-N era un referèndum d'autodeterminació encobert que, en cas de victòria del sí geminat, hauríem explotat per legitimar democràticament la ruptura amb Espanya. La pregunta, avui, és: ¿pot, aquesta palanca, mantenir una rigidesa funcional si en canviem un component succedani per un... de més succedani encara?
Fem el favor de descobrir-ho. Deixem els insults contra el president Mas per als interessantíssims libels postindependència, i fem el favor de descobrir-ho.