No necessitem elaboracions teòriques ni programàtiques que es facin càrrec de la irreductible complexitat del món, sinó uns pocs projectes polítics que s'hagin desprès, precisament, de l'embrolla de les complexitats espúries.
Lleida ·
Els oferiments d'individus ideològicament tan poc amigables com Duran, Iceta i Dante (candidat de Podemos al Principat) ens resulten tanmateix ben congenials en la mesura que tots tres pretenen dissoldre la qüestió que ens ocupa (com podem autodeterminar-nos per decidir si ens independitzem) en un magma de complexitat, això és, en una pasterada de consideracions supèrflues. ¿Que la bigarrada Catalunya no es pot reduir a una pura oposició binària entre independentistes i unionistes? Doncs sí: es tracta de fer exactament això.
Arbitrar-nos un mecanisme que permeti resoldre pacíficament un conflicte entre lleialtats polítiques, això és, no ser ─almenys durant uns minuts─ sinó independentistes o no independentistes, no és cap atemptat a la multidimensionalitat de l'ésser humà, sinó un triomf de les raons democràtica i pragmàtica. I convertir les eleccions autonòmiques en un referèndum vicari ─davant l'oposició de l'estat a reconèixer el subjecte polític anomenat Catalunya─ no és cap menyspreu als antagonismes socials ni a la importància de la llei, sinó una modesta aportació a la racionalitat estratègica,
Un referèndum sobre monarquia o república, ¿fóra una simplificació abusiva de la diversitat d'interessos i afectes socials? Hi ha dos tipus per a qui les coses sempre són més complexes: els qui mai no arriben a entendre res i els impostors.