Lleida · Si les ficcions literàries sovint no són sinó una solució imaginària d'un conflicte real, la proposta ecosocialista d'una Catalunya sobirana dins l'estat plurinacional espanyol té més punts de tangència amb Paraules d'Opòton el vell que no pas amb les resolucions pragmàtiques d'un comitè d'acció política.

Volem dir que, igual que un novel·lista moralment lacerat per les desigualtats socials pot acabar obligant el personatge ric a enamorar-se de la noieta pobra (vet aquí el rebregat recurs de l'amor com a superació il·lusòria dels antagonismes econòmics), Herrera, Camats et alii, davant el desassossegant, i ideològicament vidriós, conflicte amb Espanya, han optat per aparellar, en la lletra impresa d'un paper, la Catalunya sobirana amb l'estat espanyol. En efecte, sempre serà més fàcil casar literàriament l'orfeneta d'Almatret amb el fill del comte de Godó que no pas expropiar-li realment el diari i acomiadar-ne el director.
Romeva ha deixat Iniciativa, més que per independentista, perquè, aprecia massa la literatura per confondre-la amb un programa electoral"
El bonisme (entès com a degeneració d'una praxi revolucionària en retòrica mel·líflua, no pas com a defensa incondicional dels subalterns, tret constitutiu de l'esquerra i al qual alguns pretenen, insidiosament, assimilar el concepte) deu ser, també, això: sublimar literàriament el propi fracàs històric a l'hora de transformar Espanya en una unió fraterna de pobles. Raül Romeva ha deixat Iniciativa, més que per independentista, perquè, autor com és d'assaig, novel·la i poesia, aprecia massa la literatura per confondre-la amb un programa electoral.


Article relacionat: Via fora els desmenjats.