Lleida · Abduïts per una demoscòpia que presenta l'espanyol mitjà com a moderadament monàrquic, els comptables de la Podemos ara han decidit que no malmetran les seues expectatives electorals amb una impugnació intempestiva de les sanes dileccions del poble ("Felip VI? Però si és guapo i, aquest sí, seriós i treballador").

Enamorats d'aquelles teories post- per a les quals un projecte social no és sinó una formació discursiva, una mena de conte reeixit i socialment celebrat, els professors de la Complutense ara ens volen convèncer que "podem subvertir el règim sense tocar la monarquia", igual que res no impedeix proclamar la "plausibilitat d'un quadrat perfectament rodó".
Impostors: feu "tic-tac" al Borbó i no caldrà que us dediquem tantes notes"
En fi: víctimes de la il·lusió narcisista que fa congruents proposicions contradictòries només pel fet que han estat proferides pel mateix jo, Iglesias et alii. podrien emular Bettino Craxi ("socialisme és el que fa el Partit Socialista") i afirmar: "casta és allò que Podemos diu que és casta".

Però els borbons no són una colla de tòtils amb què el poble es pot innocentment distreure mentre s'enfila el camí de la revolució: la monarquia restaurada pel feixisme és, exactament i ben al contrari, la principal font de legitimació de les continuïtats polítiques, socials i econòmiques amb el franquisme.

Impostors: feu "tic-tac" al Borbó i no caldrà que us dediquem tantes notes.