L'independentisme no només ha hagut de vèncer l'hostilitat del pujolisme ideològic, hegemònic, fins abans-d'ahir, en el catalanisme de centredreta ─i capaç de sobreviure a la conversió del mateix Pujol─, sinó que també ha hagut de liquidar el resolt antiindependentisme d'un univers ideològic de matriu psuquera, hegemònic, fins abans-d'ahir, en el catalanisme d'esquerres.
Lleida ·
Fills, l'un i l'altre, d'un nacionalisme regeneracionista aliè a la teleologia de l'alliberament nacional, el comunisme psuquero va almenys incorporar el dret a l'autodeterminació a la seua identitat política, bé que al preu de reduir-lo a un expedient retòric políticament inert i d'entregar al catalanisme conservador tot el protagonisme (parlamentari) en el plet amb l'estat.
I és que, per al PSUC, la postcomunista Iniciativa i la resta de l'esquerra tributària d'aquell, un cop atesos l'autogovern i la institucionalització de llengua i cultura pròpies, la persistència del conflicte amb Espanya ha constituït tant una evidència empírica com una nosa política.
ICV vol, ara sí, que exercim el dret a l'autodeterminació"
Marxisme i independentisme havien estat plausiblement conjugats des de feia anys i, tanmateix, la mera noció d'estat català o l'al·lusió a la necessitat de superar l'autonomisme acabaven tenint un dring reaccionari, antipopular, com si de l'origen espanyol de molts catalans se'n seguís el corol·lari progressista de la indissolubilitat de l'estat. Per més que rellegim els clàssics, mai no trobem el pas que defineix la pertinença a Espanya com una condició de possibilitat per a l'emancipació social.
"Però Iniciativa ja no és el que era." Des d'aquest cap de setmana, la tal afirmació ja no és un lament sumari davant la caricatura en què s'ha convertit el que va ser primer partit dels antifranquistes principatins, sinó una expressió d'alegria continguda. ICV vol, ara sí, que exercim el dret a l'autodeterminació.
