L'antimonàrquic sobrevingut s'assembla a aquell individu que va deixar d'admirar Franco en assabentar-se que el general havia aprofitat decennis de cabdillatge per enriquir la família. Incapaç d'advertir ni un sol ribet d'ignomínia en la dictadura, el tal home no va poder tanmateix beneir les rapinyes de Carmen Polo a les joieries espanyoles.
Lleida ·
L'antimonàrquic sobrevingut parla, avui, enutjat, de caceres d'elefants, però exhortat a explicar la restauració monàrquica, no pas del segle XIX, sinó del XX, fa ús d'expressions tals com "els fabulosos meandres de la història" perquè ens fem càrrec que un bon dia van poder encreuar-se els camins de la democràcia i els del nét d'Alfons XIII.
L'antimonàrquic sobrevingut distingeix rigorosament la utilitat política del regnat joancarlí de les dissipacions inoportunes de Joan Carles, igual que alguns italians saben destriar les felices aportacions a l'equilibri social que fa la màfia de les massacres que ocasionalment comet.
A finals del vuitanta, Manuel de Pedrolo, en tenir notícia que el president Pujol havia convidat Joan Carles I a la celebració del mil·lenari de la independència de Catalunya, es va preguntar per què no s'hi convidava, també, en estricta coherència, el feixista Blas Piñar. Ho reportem per fer notar que, en contrast amb aquest antimonarquisme sobrevingut, tan miop que raneja la ceguesa, sempre n'hi ha hagut un de lúcid i intel·lectualment respectable.
