Quan el poll unflat que lidera el neolerrouxisme català perdona la vida a LluÃs Companys després d'haver-lo qualificat de "president colpista", sentim, sobretot, fà stic.
Lleida ·
Per al tal poll unflat, l'estat de dret que tant invoca no deu tenir res a veure amb unes lluites cruentÃssimes contra el nazifeixisme, de les quals Companys va ser abnegat agent i brutal vÃctima, perquè la història de l'estat de dret comença, per a aquest representant del més espuri dels regeneracionismes polÃtics, amb la instauració del règim postfranquista.
Quan el poll unflat acusa el president Companys de colpista en al·lusió als fets d'octubre ─això és, a l'envit del pajaritu a l'Espanya reaccionà ria en defensa de l'estat social i de dret i de les llibertats del Principat─, no pretén sinó forçar una falsa simetria entre la sedició franquista del 36 contra un govern legÃtim i la proclamació de l'estat català del 34 amb què Companys, tan maldestrament com es vulgui, va voler protegir el paÃs de l'involucionisme feixistoide.
Per a aquest Partit Radical del segle XXI, aquest insult a l'autèntica radicalitat polÃtica anomenat Ciutadans, l'ordenament jurÃdic sorgit de la Constitució del 78 és una mena de cristal·lització atzarosa i quasi perfecta de la idea de justÃcia que no revela cap traça del passat, un règim autoreferencial i atemporal que no deu res a LluÃs Companys ni a fronts populars antifexistes ni a l'antifranquisme que s'hi reconeixia.
És clar que les manifestacions del tal poll sobre Companys s'han d'entendre en clau presentista: aquell sindicalista nat al Tarròs va desafiar la legalitat estatal com sembla disposat a fer-ho Mas. Amb tot, cal estar molt mesquinament obsedit a no fer cap concessió simbòlica al relat del catalanisme per autoadscriure's a l'esquerra catalana i, alhora, vilipendiar la memòria de LluÃs Companys i Jover.