El debat de política general s'ha tancat al Parlament després de tres dies d'unes sessions diguem-ne que poc atractives. A poc més d'un any de les properes eleccions catalanes, ni José Montilla ni Artur Mas van voler córrer el més mínim risc i van optar per estratègies molt conservadores en les seves respectives intervencions.
Ni Daniel Sirera, a qui el PP segueix buscant una recol·locació, ni Jaume Bosch, d'ICV-EUiA, van tenir tampoc intervencions destacades. I és que els seus caps de cartells, Alicia Sánchez Camacho i Joan Herrera eren, respectivament, a la tribuna de convidats i a Madrid.
Així les coses, el president i candidat d'ERC Joan Puigcercós sí que va fer un discurs més arriscat, però es va quedar a mitges per la negativa de Montilla d'entrar en el fons de les qüestions que li va plantejar en matèria d'horitzó nacional i la seva nul·la predisposició a assumir que no havia estat correcte en desqualificar l'exercici democràtic del 13 de setembre a Arenys de Munt.
Mas, que va deixar totalment arraconat el debat autodeterminista que tant exciten alguns entorns mediàtics i sectors de la federació, va pensar que el millor que pot fer si no vol estroncar el seu camí fins a la Generalitat és arriscar poc. I és que els convergents estan convençuts que són a tocar les portes del Govern, més si opcions com ara Reagrupament.cat (que aquest cap de setmana celebra la seva assemblea fundacional sota el lideratge d'un Joan Carretero que busca cap de llista per l'any que ve) aconsegueixen dividir el vot independentista i allunyen definitivament la possibilitat de que ERC reediti el tripartit.
Així les coses, el candidat convergent no va voler agitar el discurs sobiranista, que la federació posa damunt la taula només quan li convé i en petites dosis malgrat el voluntarisme de part de la militància i els quadres de CDC per arrossegar el partit a una superació definitiva de l'autonomisme. I Montilla es va limitar a fer de Pujol i assegurar que sí, que ell vol anar lluny, fins on calgui, però sense posar res en risc i sempre i quan hi hagi majories aclaparadores. Més o menys el mateix que diu també Mas quan se li pregunta per l'autodeterminació.
A tot això, Puigcercós va intentar no ser ell sinó el PSC qui allunya el tripartit. El líder d'ERC va alterar lleument la seva estratègia en afirmar que és l'autodeterminació la que està en la centralitat política (tot i que escoltant els discursos de Mas i Montilla no ho va semblar) i que és el PSC qui s'ha de moure si vol mantenir l'estatu quo governamental. Ara a esperar la sentència del Tribunal Constitucional, que en principi hauria de veure la llum aquest octubre i que pot esberlar més d'un i dos consensos sobre el marc autonòmic.
