No fa gaire temps es va especular amb la seva dimissió, però al final va aguantar. El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha estat en els darrers quatre anys un oasi al govern i al PSC. Mentre molts callaven i es limitaven a complir ordres del carrer Nicaragua per mantenir el càrrec, Castells és probablement l'únic dels consellers del PSC que ha mantingut fins a les darreres conseqüències aquella frase de Montilla: "Catalunya abans que el PSOE".
Finalment el titular d'Economia ha pres una decisió que l'honora: evitar anar a les llistes del PSC al Parlament per no ser còmplice de les polítiques del PSOE. Es tracta d'una decisió meditada durant molt de temps que no és ni de bon tros un adéu. Al contrari, tot indica que la decisió de Castells és una passa enrera per poder avançar endavant si els esdeveniments ho permeten.
I és que en l'entrevista publicada diumenge per l'Avui, l'encara conseller deixava clar que segueix creient en el projecte d'un PSC catalanista i central a la política catalana. Més enllà de l'èpica del gest, Castells ha fet un cálcul polític que va més enllà de les pròximes eleccions. De fet, ell mai no ha amagat la seva ambició de lideratge, sobretot quan calia rellevar Pasqual Maragall com a candidat a la presidència de la Generalitat. Però llavors Montilla, amb el suport del PSOE, va guanyar-li la partida.
Paradoxalment, quatre anys després d'aquells decisió és Castells qui amenaça de pagar-li amb la mateixa moneda al president Montilla. Si, com preveuen les enquestes, la derrota del PSC és tan dura, Castells estarà en una posició immillorable per intentar l'assalt al liderat del partit.
No serà un assalt fàcil ja que ara mateix el PSC és un partit desconcertat i partit en dues parts que no són -almenys no semblen- iguals. Si Montilla cau, assolir el lideratge dins un partit que s'ha quedat sense gairebé cap aspirant a dirigir-lo no serà difícil. En canvi, sí que s'entreveu més complicat canviar el discurs d'un partit que ha perdut la pàtina catalanista guanyada anys enrere.
s evident que Antoni Castells i Montserrat Tura, que el podria acompanyar en aquesta aventura, tenen una credibilitat nacional fora de dubtes. Però la pregunta és si el seu missatge pot passar per davant dels Chacón, Corbacho, Rangel o Iceta. El PSC del toro contra el PSC de la senyera.
