Finalment ja sabem de què serveix el Senat. Després d'anys i anys de preguntar-nos-ho, d'investigar-ho, ara ho hem descobert: per vehicular les iniciatives del Parlament de Catalunya que el govern espanyol no vol que prosperin a base d'eternitzar-ne la seva gestió- o millor dit, digestió. Portar la proposta de reforma del Tribunal Constitucional al Senat és fer-la entrar per la porta del darrera a les Corts espanyoles, amb l'únic objectiu de no incomodar el PSC, que no hagi de votar en contra del PSOE, perquè en aquesta cambra forma part del grup parlamentari de l'Entesa, juntament amb ERC i iCV.
Però és un camí lent, molt lent. En el cas que l'Entesa i CiU acordessin aquesta setmana la redacció de la proposta per modificar la llei del TC, la primera reunió de la mesa del Senat per acceptar la proposta seria dimarts de la setmana que ve. Un cop acceptada, s'obre un període de quinze dies per admetre canvis, amb la qual cosa ja ens anem al mes de juny. Un cop recollides dels propostes alternatives, aleshores els promotors, l'Entesa i CiU, ja podrien elevar-la al ple del Senat, previst pel mateix juny o la sessió de juliol. En aquest moment, el PSOE ha de decidir el que vota. En cas afirmatiu, aleshores la iniciativa de reforma del TC ja podria passar al Congrés, on s'obriria un nou període d'esmenes que ja ens situa a després de l'estiu i a les portes de les eleccions catalanes. I tot això tenint en compte que en qualsevol moment hi pot haver sentència del Constitucional. De fet, és donar-li molt temps. Temps suficient perquè el PSC no hagi d'entrar en contradicció amb el PSOE.
Amb aquest calendari, la via del Senat es demostra que és una via morta per als interessos de Catalunya i les bones paraules de Zapatero a l'executiva del PSOE d'aquest dilluns només són això, bones paraules. Comprometre's senzillament a "estudiar" la reforma del tribunal mentre el temps passa i la sentència esdevé cada cop més pròxima i més letal per a l'Estatut sona gairebé a burla.
