La polèmica sobre la pancarta que ha d'obrir la manifestació de dissabte és ridícula. El lema escollit per Òmnium Cultural: Som una nació, nosaltres decidim', és prou ampli, assenyat i transversal com perquè s'hi pugui sentir còmode tothom que es considera demòcrata i catalanista. La proposta introduïda pel PSC, que la marxa l'obri una senyera, només serveix per introduir confusió en un moment en que convé enviar missatges clars i contundents a la ciutadania perquè la manifestació sigui un èxit.

Portem tota la setmana discutint quina pancarta és millor, quina aplega més gent, quina és més representativa del sentiment de tots els catalans. Observada des de Madrid, la discussió es deu veure com una pel·lícula còmica: a aquests catalans els acaben d'afaitar l'estatut i encara decideixen quina és la millor escuma d'afaitar. De vegades, com a poble fem molt però molt el ridícul.

Potser tant, que aquesta discussió és intencionada i té com a objectiu aigualir la manifestació, despistar a la gent i al final, fer que desisteixi d'assistir-hi. Les sorprenents declaracions de la socialista Carme Chacón demanant que es valorin els trossets de l'Estatut que han quedat sencers després de la mutilació del Constitucional ratllen el cinisme, però demostren que una part de la família socialista catalana no està per mobilitzacions sinó més aviat per empassar-se la retallada. I per això munten falses polèmiques com la de la pancarta.